Helder

Volver a la Ciberoteca
  Seguint el consell d'un antic professor de narrativa va mirar els diaris. Hi ha qui diu que a les notícies hi ha bones històries.
- Un home begut atropella una dona i el seu fill.
No era prou adient pel revers d'una ampolla.
Un truc a la porta de casa dels Johnson. La mare de Helder, tota la vida mestressa de casa i especialista a fer pastissos americans que es posen a la finestra per refredar-se, va obrir la porta.
- paquet per Helder M. Johnson.
- sí, és aquí.
- què vol dir la M.?
- això és una cosa que ja la tenim, nano, ja la tenim.
Aquest fragment no l'he acabat d'entendre.
El paquet era una caixa. Una caixa de sis ampolles del Wellington d'aquell mateix any.
- vols que el posi a la nevera per sopar, fill?
- me l'enduc a l'habitació.
Després de la cinquena ampolla, Helder era capaç d'imaginar-se grans de raïm ballant la dansa del ventre. Jo, ara mateix, no puc.
Aprofitant la intoxicació etílica, Helder va ser capaç d'escriure, en menys d'uns deu minuts, un extraordinari plagi resumit en cent paraules del llibre de Ken Kesey, Algú va volar sobre el niu del cucut.
Tot i que jo pensava que es deia puput, es veu que no tenen res a veure un ocell amb l'altre.







 
     
     
  Helder, de Jordi Casanovas Güell. © Fundación Bancaja 2004