Pau

Tornar a la Ciberoteca
  Pau arribà a casa de la Universitat i ni tant sols tingué temps de donar-li el pinso al gat, perquè al poc d'arribar sonà el timbre de la porta. Pau obrigué amb el saquet de menjars de gat a la ma, i es troba a un home baixet, amb un trage de corbata que semblava ridícul per a la seua altura:
-Senyoreta Mir, em diuen Casimir Ros, i vinc a oferir-le un treball.
Pau es queda de pedra. No li quedà més remei que reaccionar amb amabilitat:
-Un moment, per favor. Passe i segues ací, al menjador.
Casimir s'assegué i sense trencar el somriure s'explicà:
-És un assumpte delicat, es tracta de falsificar un quadre.
Pau el mirà de dalt a baix:
-Això és un delicte.
-Si i no. En este cas es tracta d'un quadre que mai ha vist ningú, sense classificar i del que no es te noticia.
-Autor?
-No s'ho puc dir, fins que no tanquem el nostre tracte. Ací es juguem molts diners, vull dir que podem fer-se tots molt rics i la discreció és imprescindible. El quadre és de principi del segle XIX -continuà Casimir- la nostra oferta val només que per a esta nit. No tinc pressa, puc estar fins a l'hora que vullga, contestant les seues preguntes. Només quan accepte podrà vorer una foto del quadre. Li assegure que val la pena.
Passaren més de 5 hores de conversa amb els detalls. Ni els diners, ni el risc d'allò prohibit. A Pau, el que realment li excitava era la possibilitat de trobar-se amb un quadre desconegut, segurament d'un mestre de la pintura i que ningú havia estudiat mai. I tindre-lo per falsificar-lo.
L'home baixet, que no havia perdut en tota la nit el seu somriure, obrigué la seua carpeta i tragué una fotografia degran tamany. Pau, a la primera ullada es queda blanca com la cera i exclamà en veu tremolosa:
-Mare de Deu, és un Goya!

Accepta el tracte

Tens altres plans

 
     
     
  Pau, de Vicente Germán Sancho Pastor. © Fundación Bancaja 2003