Pau

Tornar a la Ciberoteca
  Pau es sorprengué al vore al vell Sr. Esteve al seu despatx. Des de que s''encarregava dels seus asunts al bufet, i feia anys, mai havia vingut el Sr. Esteve a vorer-lo al despatx. Ell sempre s'acostava a sa casa, i li explicava les opcions que tenia. I el Sr. Esteve sempre decidia el que calia fer, quasi mai en el sentit del seu consell.
El vell Esteve no tardà en explicar-se:
-Des de fa 7 mesos tinc un càncer de pròstata estès per tot el cos. Em muic, però això a la meua edat ja no és una sorpresa. Tinc quasi tots els meus assumptes arreglats. Falta un, digam, especialment delicat.
-Al seu servici, Sr. Esteve. Ja ho sap.
-És una història vella. A la Guerra Civil, a Terol, estava destinat com a cap de guàrdia en un dels campaments de presoners que hi havia prop del front. Un dels captius, membre del POUM, em proposa un tracte. Un quadre valuós a canvi de deixar-ho eixir de nit per una zona més o menys segura. Vaig vore el quadre de lluny, i em va deixar captivat, era realment un retrat de gran qualitat. Reconeguí les traces d'un Goya a la pintura. Si només haguera sigut d'un dels seus deixebles, es veia que era de gran valor. El cas és que accedí al tracte.
-El deixà eixir- interrompé Pau.
-No del tot. Em quedí amb el quadre, però no vaig poder deixar-lo anar, li disparí per l'esquena mentre intentava pujar a la muntanya. Comprenga-ho, m'arriscava a un consell de guerra.
-I ara?
-He tingut eixe quadre a casa des d'aleshores. El contemple tots els dies, l'estudie, el copie i recopie, amb una vedadera obssesió. Vull que busques al seu propietari, i si no és possible, el dus al Prado.
-Com vullga
-Hi han dues condicions: La primera és que agafaràs el quadre quan ja no tinga possibilitat de gaudir-ho. El criats de la meua casa ja saben qué tenen que fer. Agafa el quadre i destrueix tot el demés. Que no quede res. I la segona és que ningú s'ha d'assabentar que el quadre ha estat a la meua possessió durant tots estos anys, no m'importa que te'n dugues la fama, però que no te perguen massa els diners.

Pau anà a casa del Sr. Esteve quant s'entera que havia caigut en coma a l'hospital. A la porta donà poques explicacions:
-Vull anar a l'estudi del Sr. Esteve.
Pau es trobà a una sala ampla i rectangular. Tenia pols del dia que la feren, que no fou ahir. Estava plena de papers, estudis, versions i nombroses còpies de més o menys qualitat. Era el sancta santorum del Sr Esteve i al fons un faristol que feia d'altar del Déu: un quadre que representava el retrat d'un home en una tempesta.

Complir el tracte

Quasi complir el tracte

 
     
     
  Pau, de Vicente Germán Sancho Pastor. © Fundación Bancaja 2003