Pau

Tornar a la Ciberoteca
  Pau analitzà tota la documentació. El vell Cantero havia tingut entre mans un negoci gran. El cap havia ultilitzat els codics de claus als que Pau estava tant habituat des de que s'havia fet càrrec de la comptabilitat dels negocis de la família. Però en els últims 2 anys, no havia sentit mai parlar del quadre, i això que ell havia tingut accés a totes les ramificacions del negoci. Segons els documents, Cantero havia dut tot personalment, una mena de segur per a temps de vaques primes.

Allí estava tot: com s'havien fet en la mercaderia, qui la havia duplicat, com s'havia venut, on es guardava l'original... Ah! el copiador era Jon Trisqui. Pau recordava l'operació on el feren tindre un accident. Cantero pensava que s'havia distanciat massa de nosaltres, encara que savia tant...

La mercaderia es trobava al sobre personal-8 de la caixa de l'oficina Pau ho pensà bé. No hi havia referència d'eixe sobre en cap altra banda. Si es feia en ell, ningú ho notaria a l'hora de presentar el balanç al nou cap de família. I ell també necessitava un segur per a les vaques primes.
Al sobre hi havia una clau i un rebut de una caixa de seguretat a Luxemburg. Fer-se amb la identitat del Sr. Tarrés no seria cap problema.


Final

 
     
     
  Pau, de Vicente Germán Sancho Pastor. © Fundación Bancaja 2003