Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Verlaine, Paul  

Verlaine, Paul, el vers fet música

(1844-1896)

Un dels principals poetes francesos del S.XIX, simbolista i decadentista, poeta de l'ànima, poeta maleït, precursor del modernisme. Va tindre una vida intensa i bohèmia i ens va llegar una poesia suggeridora de fonda musicalitat.

En paraules de Verlaine "el vers ha de ser abans que res música; una harmonia de sons que fa somiar “.

 

El seu llenguatge és senzill, de caràcter més aïna ingenu, al servici de la bellesa  rítmica i harmònica. Deia que les seues poesies estaven entre “el so i el sentit”. Verlaine escriu:

 

“Agafa la retòrica i emmordassa-la.

Subjecta la rima, i dóna-li sentit

A eixa carambola de va so,

Que, si la deixem, fins on anirà?”

 

Paul Verlaine va nàixer en 1844 en Mertz. Fill d'un capità de l'exèrcit, es va criar en un ambient burgés. Va estudiar a París, ciutat en què la seua família es va instal·lar en 1851, on va començar la carrera de Dret al mateix temps que es contagiava del món bohemi i literari dels cafés.

 

En 1866 va publicar la seua primera obra: Poemes saturnianos. En un principi va estar molt influït per Baudelaire i pel grup parnassià. Igual que este fuig de la tradició romàntica.

 

Després de casar-se en 1870 amb Mathilde Mauté, una adolescent, l'abandona prompte per a iniciar una tempestuosa i passional aventura, de constants baralles i reconciliacions,  amb Arthur Rimbaud, un altre dels pilars de la poesia francesa del seu segle. Esta relació marcaria profundament a Verlaine. Junts viatgen per Gran Bretanya i Bèlgica. En 1873 Rimbaud abandona a Verlaine i este, borratxo, li dispara, ferint-lo en una mà. Per este fet, Verlaine passarà dos anys a la presó.

 

En la presó escriurà la seua obra Romances sense paraules (1874), que remet a la seua relació amb Rimbaud. I allí serà on es reconvertisca al catolicisme, donant peu a un llibre de poesia religiosa titulat Saviesa (1881) que ja va publicar en llibertat.

 

En els anys següents torna a la bohèmia i l'alcoholisme. A poc a poc, anirà caient també en la misèria. Davall els efectes de l'alcohol, va ser acusat d'intentar estrangular sa mare i va tornar a passar per la presó.

 

En 1883 publica la sèrie Els poetes maleïts, prosa poètica dedicada, entre altres, a Mallarmé, Rimbaud, Corbière i a si mateix transmutat en Pauvre Lelian (anagrama de Paul Verlaine).

 

Antany i enguany (1884) i Paral·lelament (1888) reincidixen en la temàtica religiosa. Amor (1888) està dedicat en gran part al seu alumne Lucien Létinois, a què Verlaine anomenava el seu fill adoptiu.

 

A pesar que és mundialment reconegut per la seua poesia, també va cultivar la prosa autobiogràfica amb altres títols, com a Memòries d'un viudo (1886), Els meus hospitals (1891) i Confessions (1895).

 

En 1894 va ser triat a París “príncep dels poetes” i se li va atorgar una pensió.

 

Molt deteriorat pels excessos, va morir dos anys després, als 51 anys. La seua influència va ser en augment a partir de la seua mort, especialment entre els poetes modernistes i inclús a hores d'ara continua sent més que notable.

   
 

Principals Obres

Poemas saturnianos (1866)
Fiestas galantes (1869)
Romanzas sin palabras (1874)
Sabiduría (1881)
Los poetas malditos (1884)
Antaño y hogaño (1884)
Memorias de un viudo (1886)
Amor (1888)
Mis hospitales (1891)
Confesiones (1895)


 


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José