Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Clarin Leopoldo Alas  

Clarin Leopoldo Alas, la ploma més crítica del segle XIX a Espanya

(1852 – 1901)

Odiat i volgut a parts iguals, Leopoldo Alas "Clarín" va ser el màxim exponent de la crítica periodística i literària de la segona mitat del segle XIX a Espanya. Per si no fóra poc, el seu talent com a escriptor li va servir per a crear una de les majors obres de la història de la literatura.

“El Solfeo” va ser un periòdic fundat en 1875 per Antonio Sánchez Pérez. Este emprenedor va requerir als seus redactors que no utilitzaren el seu nom per a firmar el que escrigueren, sinó que aprofitaren l'instrument musical que desitjaren com a pseudònim. Leopoldo García-Alas y Ureña va triar “Clarín” i va començar a escriure en la seua columna “Agranacarrers de Madrid” dures crítiques contra la classe política de la Restauració. Amb elles, encara que el periòdic en si no va gaudir d'una gran popularitat, la columna que l'escriptor redactava, comença a fer-se famosa i, d'esta manera, naix la història literària de Leopoldo Alas Clarín.

 

Encara que va nàixer en 1852 a Zamora, Clarín es va sentir sempre asturià, gràcies als records incessants dels seus pares sobre aquell territori. En 1859 la família va tornar a Oviedo i, a partir de llavors, va poder disfrutar de les terres asturianes, que li van veure créixer, estudiar, treballar i morir. El doctorat ho va fer a Madrid i va ser allí on es va donar a conéixer tant per la seua obra com per les seues companyies, perquè junt amb  Armando Palacio Valdés, Tomás Tuero i Pío Rubín, va formar el grup de “els d'Oviedo”, que xarraven sobre la llibertat i les noves idees.

 

Entre la creixent atracció que estes animades xarrades portaven d'alguns “curiosos” literats, junt amb les dures crítiques de la seua columna, Clarí va començar a forjar importants aliances entre col·legues periodístics i escriptors, quasi al mateix ritme que els enemics sorgien imparablement. Per aquell llavors, Leopoldo encara no hi havia tan sols acabat el postgrau.

 

A més del gènere periodístic, Clarín va cultivar altres gèneres. En teatre va fracassar estrepitosament amb “Teresa”, de forts tints autobiogràfics i poc acceptada per crítica i públic. Els seus assajos van gaudir de major èxit, a destacar “Solos de Clarín” (1881), un conjunt d'articles de crítica literària. La seua tercera gran aportació literària van ser els contes. Els va publicar en format de novel·la curta, de relats i de contes. “Dos sabios”, “El gallo de Sócrates”, “Adiós, Cordera”... la seua obra és extensa i, encara que poc reconeguda, prou interessant per a comprendre la visió literària d'este gènere que, a partir de la primera mitat del segle XIX, es va estendre per tota Europa.

 

La seua major aportació va ser en la novel·la i s'amaga després de la famosa obra “La Regenta” (publicada en dos toms durant 1884 i 1885), exponent clar del naturalisme i del krausisme. No sols és l'obra cima de l'autor, sinó de la novel·la espanyola de per aquell llavors. Tot un univers d'embolics amorosos entre la protagonista, el seu marit el Regent de Vetusta (nom fictici d'una més que recognoscible Oviedo) i un parell de pretendents molt més jóvens. Una publicació molt polèmica, que va limitar durant un temps la seua distribució a la ciutat de Barcelona, atés que en la resta del país va quedar prohibida.

 

A banda de totes les seues obres, també destaquen els articles periodístics, sobretot les crítiques dures i implacables que desenvolupava davall la seua ploma, i la seua labor com a professor en la càtedra de dret Natural en la Universitat d'Oviedo, on els seus alumnes van poder al mateix temps disfrutar de la seua enriquida oratòria, i també patir la seua inesgotable ironia i una duresa brutal a l'hora de qualificar els progressos d'estos jóvens assistents.

 

Clarín va guanyar la simpatia de molts crítics i va ser volgut i valorat pels seus familiars, tant en vida com després de la seua mort. Però estos aliats tenien el seu reflex antagonista en la quantitat d'enemics, potser molts més que els primers, que durant la seua vida van ser víctimes del fort caràcter inflexible de l'autor i, damunt, apalissats en públic amb els articles que escrivia sobre ells. Però ni durant els 49 anys que Clarí va somiar despert amb la seua volguda Oviedo des que va nàixer, ni després del seu enterrament en la dita ciutat en 1901, van poder sobrepassar l'ombra de l'últim gran escriptor que Espanya va poder disfrutar en el segle XIX.

   
 

Principals Obres

Solos de Clarín (1881)
La literatura en 1881 (1882)
La Regenta (1884–1885)
Sermón perdido (1885)
Nueva campaña (1887)
Su único hijo (1890)
Ensayos y revistas (1892)
Teresa (1984)
Palique (1894)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José