Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Miguel Delibes  

Miguel Delibes, l'últim gran escriptor espanyol del segle XX

(1920 - 2010)

De caricaturista a representant d'un butaca de la Reial Acadèmia Espanyola. Miguel Delibes representa tota la qualitat literària espanyola del segle XX unificada en una sola persona. La seua. La d'un amant de les lletres, a les que va dedicar innumerables novel·les i articles periodístics, que encara hui en dia sorprenen per la seua qualitat narrativa, la seua màgia poètica i la seua il·lustració de les relacions socials.

Miguel Delibes va ser l'últim gran escriptor del segle XX que Espanya va tindre el plaer de disfrutar entre les seues files d'autors il·lustres. Amb una vida marcada pel seu marxa del camp a la ciutat, Delibes ha sabut retratar en les seues obres totes aquelles coses que li inquietaven o inspiraven.

 

La mencionada retirada del camp està originada en el binomi Molla (Cantàbria) i Valladolid. Mentres en el primer va passar uns quants estius plàcidament, amb el record de son pare com a ciutadà del dit municipi durant tota la seua vida, Valladolid representa el bressol de la seua creació literària i el seu treball periodístic, ambdós tan prolífics fins al final de la seua etapa literària.

 

Diverses de les seues obres mestres es basen en esta dualitat. “El camí” (1950) narra la traumàtica experiència d'un xiquet que viu amb els seus amics en un poble, però que en breu ha de traslladar-se a un nou món, a la ciutat, allunyat dels costums de la zona rural i de tots els que coneix. De la mateixa manera que ha succeït amb diverses de les seues obres, “El camí” es va estendre més enllà del paper i va ser adaptada al cine en 1964 i a la televisió en 1978.

 

En 1962 també va tractar l'ambient rural amb “Les rates”, una història basada en anècdotes autobiogràfiques succeïdes segons la novel·la en un poble desaparegut.

 

Tant en estes com en moltes de les seues restants creacions, la plasmació de classes socials en l'Espanya contemporània està molt present, sobretot centrant-se en la incultura de les classes baixes rurals. L'obra que millor representa esta diferenciació social i que, a més ha sigut la més reconeguda de totes les novel·les de Delibes, és “Els sants innocents” (1981). En ella es plasma la rutina diària d'una família de llauradors que estan sotmesos a les ordes i humiliacions dels cacics del terreny i intenten donar als seus fills una oportunitat d'escapar de tan miserable vida.

 

L'obra posseïx tal riquesa literària i cruesa narrativa, que encara hui en dia seguix elogiant-se el poderós talent de Delibes. Va ser adaptada cinematogràficament en 1984, amb premiades representacions d'Alfredo Landa i Francisco Rabal.

 

Un altre tema recorregut per l'autor de forma satisfactòria és la descripció de la ciutat de Valladolid tant en l'època actual com en una visió històrica, amb l'exemple més representatiu en “L'heretge” (1998), considerada l'última gran creació literària de l'escriptor. En ella Delibes s'obri pas cap a la novel·la d'ambientació històrica, amb la narració del procés i execució d'un grup de reformistes a Valladolid, durant l'època de la Contrareforma. La ciutat va reconéixer la seua labor amb la dita obra, fins al punt de crear La Ruta de l'Heretge i amb la construcció del Centre Cultural Miguel Delibes.

 

Entre la seua extensa bibliografia també destaca una obra que, com moltes altres, va botar del paper a la representació en real. Es tracta de “Cinc hores amb Mario”. La història d'una viuda que vetla pel seu recienmente difunt marit, descobrint la seua vida a través d'un enriquit monòleg. Va ser un treball tan lloat imprés com representat en teatre. La protagonista, la famosa actriu val·lisoletana Lola Herrera, va haver d'afrontar el repte de repetir el seu paper en diverses ocasions donada l'enorme demanda del públic assistent.

 

Finalment, cal destacar la importància que va tindre la seua esposa, no sols lògicament en la seua vida personal, sinó també com a inspiració en molts dels seus personatges femenins o inclús en tota una obra com va succeir amb “Senyora de roig sobre fons gris” (2010). Es tracta d'un verdader elogi de la seua dona, la seua bellesa, i la seua importància vital, narrat de nou en forma de monòleg amb evocacions del passat.

 

Delibes també va ser un notable periodista des dels seus inicis en 1941 en El Nord de Castella. Va començar el seu treball com a caricaturista i va ser ascendint amb articles sobre caça (un dels seus majors hobbys) i crítiques cinematogràfiques. En 1952 va ser anomenat subdirector del diari i en 1958 director del mateix. Els seus enfrontaments constants amb la censura franquista va forçar la seua dimissió en 1963.

 

Des de llavors fins a l'actualitat, l'autor ha sigut reconegut nombroses vegades, amb llocs en càtedres d'ensenyança nacionals (Escola de Comerç) i internacionals (Departament de Llengües i Literatures Estrangeres de la Universitat de Maryland, Estats Units).

 

Distincions tampoc li han faltat a l'escriptor. En 1973 va ser triat membre de la Reial Acadèmia Espanyola, assentisc “e”. Eixe mateix any, també ho van seleccionar per a ser membre de l'Hispanic Society of Amèrica. En 1982 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres. L'any següent la Junta de Castella i Lleó li concedix el Premi de les Lletres i és anomenat autor de l'any, amb el Llibre d'Or com a reconeixement en forma de trofeu. Entre moltes altres més condecoracions, càtedres i reconeixements públics, és notable l'esforç que la Junta de Castella i Lleó, així com diverses entitats culturals de tot el món, van fer per a proposar-ho com a candidat al Premi Nobel de Literatura.

 

Com a últim merescut reconeixement, Miguel Delibes va ser incinerat el 13 de Març del 2010 i soterrat en el panteó d'Hòmens Il·lustres de Valladolid junt amb altres autors com José Zorrilla i Rosa Chacel, amb el privilegi atorgat a més, d'ajuntar les seues cendres amb les de la seua esposa, tal com ell sempre havia expressat.

   
 

Principals Obres

La sombra del ciprés es alargada (1947)
Aún es de día (1949)
El camino (1950)
El loco (1953)
Mi idolatrado hijo Sisí (1953)
La partida (1954)
Envidia (1955)
Diario de un cazador (1955)
Siestas con viento sur (1957)
Diario de un emigrante (1958)
La hoja roja (1959)
Las ratas (1962)
Europa: parada y fonda (1963)
La caza de la perdiz roja (1963)
Viejas historias de Castilla la Vieja (1964)
USA y yo (1966)
El libro de la caza menor (1966)
Cinco horas con Mario (1966)
Parábola del náufrago (1969)
Por esos mundos : Sudamérica con escala en las Canarias (1970)
Con la escopeta al hombro (1970)
La mortaja (1970)
La primavera de Praga (1970)
Castilla en mi obra (1972)
La caza de España (1972)
El príncipe destronado (1973)
Las guerras de nuestros antepasados (1975)
Vivir al día (1975)
Un año de mi vida (1975)
SOS : el sentido del progreso desde mi obra (1976)
Alegrías de la Caza (1977)
El disputado voto del señor Cayo (1978).
Aventuras, venturas y desventuras de un cazador a rabo (1978)
Un mundo que agoniza (1979)
Las perdices del domingo (1981)
Los santos inocentes (1982)
El otro fútbol (1982)
Dos viajes en automóvil: Suecia y Países Bajos (1982)
Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso (1983)
La censura en los años cuarenta (1984)
El tesoro (1985)
Castilla habla (1986)
Tres pájaros de cuenta (1987)
Mis amigas las truchas (1987)
Madera de héroe (1987)
Mi querida bicicleta (1988)
Dos días de caza (1988)
Castilla, lo castellano y los castellanos (1988)
Mi vida al aire libre (1989)
Nacho, el mago (1990)
Pegar la hebra (1991)
El conejo (1991)
Señora de rojo sobre fondo gris (1991)
La vida sobre ruedas (1992)
El último coto (1992)
Un deporte de caballeros (1993)
25 años de escopeta y pluma (1995)
Los niños (1995)
Diario de un jubilado (1996)
He dicho (1997)
El hereje (1998)
Los estragos del tiempo (1999)
Castilla como problema (2001)
Delibes-Vergés. Correspondencia, 1948-1986 (2002)
España 1939-1950: Muerte y resurrección de la novela (2004)
La tierra herida: ¿qué mundo heredarán nuestros hijos? (2005)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José