Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Horacio Quiroga  

Horacio Quiroga, el perfecte contista de la Literatura llatinoamericana

(1878 - 1937)

Va narrar, amb estil precís, l'horror i la tragèdia que s'amaga en la naturalesa. Se li considera el gran mestre del conte llatinoamericà.


Horacio Quiroga va nàixer en Salto (Uruguai). La seua vida va estar marcada per les tragèdies, morts i suïcidis, que va viure en el seu cercle més pròxim: son pare es va matar en un accident de caça; el seu padrastre i la seua primera esposa es van suïcidar, el primer en presència d'Horacio. Dos dels seus germans van morir víctimes de la febra tifoide i el mateix Horacio va matar involuntàriament a un dels seus millors amics mentres netejava un revòlver. Tots estos fets van influir de forma determinant en la seua obra.

 

De caràcter molt inquiet, en la seua joventut va fundar revistes literàries, es va interessar per les més variades disciplines (des de la filosofia al ciclisme passant per la química i la fotografia), va començar a publicar els seus primers llibres i va viatjar per Europa.

 

Ja de volta al seu país va posar en marxa, junt amb altres intel·lectuals, el "consistori del Gai Saber", una espècie de laboratori literari experimental.

 

Posteriorment, es va instal·lar en Buenos Aires, on va començar a publicar les seues obres amb assiduïtat. Influït per Guy de Maupassant, Rudyard Kipling i per Edgar Allan Poe, a qui Quiroga reconeixeria com el seu gran mestre, en el primer quart del s. XX va publicar nombrosos relats, contes i novel·les. Els desterrats (1926) és, potser, el seu millor llibre de relats.

 

Al llarg de la seua vida, Quiroga, que havia descobert la selva en una expedició fotogràfica a Missions (Argentina), va tindre una estreta relació amb la naturalesa: va viure llargues temporades en esta selva que va alternar amb altres períodes en la ciutat i el seu treball en el consolat uruguaià de Buenos Aires. Va cultivar cotó, va fabricar carbó, va criar guanyat i va domesticar animals salvatge, entre moltes altres coses. És per això que molts dels seus relats estan ambientats en la selva i protagonitzats per personatges naturalistes, que ben sovint coneixen l'horror, el dolor, la malaltia i la mort que els provoca precisament la terrible naturalesa. Inundacions, pluges torrencials, animals salvatges… La relació entre l'home i el medi natural és sempre font de conflicte.

 

Encara que en el seu estil literari es deixa notar l'escola modernista de Rubén Darío, prompte evoluciona cap al realisme cruent d'eixa naturalesa que ho rodeja. Per a això, busca un llenguatge el més veraç possible.

 

Després del suïcidi de la seua primera esposa, que no va aconseguir adaptar-se a la vida de la selva, l'escriptor va tornar a casar-se en 1927 amb una companya de l'escola de la seua filla. Poc després, en 1929, la seua novel·la Pasado amor tan sols va arribar a vendre quaranta exemplars.

 

De nou en la selva, la qual cosa va provocar renovades disputes conjugals que s'unien a la frustració literària, en 1935 va aparéixer una recopilació de contes ja publicats titulada Más allá.

 

Dos anys després, se li va diagnosticar un càncer de pròstata intractable i inoperable. Horacio Quiroga es va suïcidar amb un got de cianur en la matinada del 19 de febrer de 1937.

 

Va manejar com quasi ningú les lleis de la narrativa i va ser capaç de sintetitzar la seua tècnica literària en El decálogo del perfecto cuentista.

   
 

Principals Obres

El crimen del otro (1904)
Historia de un amor turbio (1908)
Cuentos de amor, de locura y de muerte (1916)
Los desterrados (1926)
Pasado amor (1929)
Más allá (1935)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José