Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Blas De Otero  

Blas De Otero , poeta religiós, poeta existencialista, poeta socialista

(1916 - 1979)

Un dels majors poetes de la literatura espanyola va ser també una de les persones amb més conflictes interns, per esperit, vocació, deure i responsabilitats, que es van traslladar a una poesia perfecta i evolutiva.

Blas d'Otero és el reflex del que suposa una lluita existencial, al llarg de tota una vida. D'un practicant religiós va passar a rebutjar-la i a promoure l'existencialisme i el socialisme. D'una necessitat vital i econòmica com és treballar per a sustentar la família, va passar no poques vegades a dedicar-se a una vida bohèmia cultivant el seu esperit i vocació, la poesia, sense per això deixar de patir remordiment de consciència i depressió.

 

Al poeta Blas d'Otero, bilbaí de naixement, se li han assignat 3 etapes coincidents amb la seua producció artística i la seua maduresa personal. La primera d'elles és la religiosa. Era membre de la Federació Biscaïna d'Estudiants Catòlics i congregant dels Luises de Sant Estanislau de Kostka. De fet els seus primers poemes els firma amb “CM” en relació al seu títol de Congregant Marià. Va començar en esta primera època corresponent a la seua adolescència, a publicar poesies cristianes com “Baladitas humils” i a crear grups poètics (Versicle, Nuestralia, Els Luises…), on es reunia amb amics artistes, tots ells fervents religiosos, per a crear i recitar versos influenciats amb Juan Ramón Jiménez i la Generació del 27, entre altres.

 

A esta etapa de vocació existencial i literària religiosa, es contraposa (la seua vida sempre ha sigut un enfrontament constant per una o altra raó) la necessitat la seua família per que es dedique als seus estudis en Dret per a poder sustentar-los econòmicament, després de la prematura mort de son pare quan tenia 13 anys.

 

Esta situació estressant li va portar a una crisi mental en 1945 quan, castigat interiorment per la seua consciència a l'haver abandonat a la seua família per anar a recitar poesia, va acabar internat en el sanatori d'Usúrbil. Curiosament d'esta època naixen “Ángel ferament humà”, “Redoblament de consciència” i “Ancia”. Són les seues obres existencialistes, corresponents a la seua segona etapa vital. Va ser també en esta època (any 1950) quan va començar a ser reconegut com a artista literari, nominat al premi Adonais i guanyador del premi Boscán per “Redoblament de consciència”.

 

A partir de 1955, comença a qüestionar-se l'ajuda de Déu a l'home, amb poemes en format de monòleg però amb dos persones implicades, el “jo” poeta i el “tu” diví. Blas d'Otero i Déu. Una pregunta i cap resposta.

L'existencialisme va derivar cap al coexistencialismo quan el suport en el religiós va resultar inútil, per la qual cosa va decidir bolcar-se en els hòmens, en els ciutadans, en els veïns. El “tu” es va transformar en “nosaltres”. Esta busca vital es va encreuar amb el conflicte intern del seu sentiment patriòtic. Per un costat amava Espanya fins a termes desquiciantes, però per un altre costat odiava al seu país en totes les seues accions. Va decidir passar una època a París.

 

Durant la seua època en el país veí es va afiliar al Partit Comunista i va seguir les directrius marxistes pels seus ideals humanistes. Destaca d'estos anys “Demane la pau i la paraula”. Estem en la seua tercera etapa, la socialista. Després, va tornar a Espanya.

 

El seu amor pel país que li va donar a llum va créixer de tal manera que es va encabotar a conéixer-ho a fons i va recórrer terres espanyoles per a tractar amb la gent que les pobla, treballar amb ells i enriquir-se de totes estes experiències. Mentres nacionalment millorava el seu esperit, el seu reconeixement s'estenia internacionalment, perquè moltes de les seues obres eren censurades pel règim dictatorial franquista. Va viatjar a Cuba en 1964 per a rebre el Premi Casa de les Américas i va decidir quedar-se allí amb Violant Pina, cubana amb qui va ser casat 3 anys. En 1967 es va divorciar i va tornar a Espanya, on va estar estretament unit a la seua antiga amiga Savina de la Cruz, amb qui es diu que va trobar la pau i l'equilibri en els aspectes espirituals i artístics.

   
 

Principals Obres

Cuatro poemas (1941)
Cántico espiritual (1942)
Ángel fieramente humano (1950)
Redoble de conciencia (1951)
Pido la paz y la palabra (1955)
Ancia (1958)
En castellano (1959)
Que trata de España (1964)
Historias fingidas y verdaderas (1970)
Pido la paz y la palabra (1975)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José