Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Molière  

Molière, el teatre còmic universal

(París, 1622-1673)

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com Molière, pot considerar-se com el cim de la comèdia clàssica a França. Era còmic de professió, dramaturg i actor; tenia un gran sentit de l'escena i de les situacions còmiques. D'ell destaca, primer que res, la seua sagacitat a l'hora de crear caràcters vius i reals.

Molière va nàixer a París el 15 de gener de 1622 al si d'una família burgesa (son pare era un ric tapisser). Va ser educat en humanitats i en dret, però va decidir orientar-se cap al teatre. Amb 21 anys exercia d'actor en una companyia, el "Illustre-Théâtre", representant tragèdies neoclàssiques i farses, amb l'únic fi de fer riure i divertir la gent (en aquells moments rebutjava tota inclinació a introduir en les seues obres el rerefons social).

 

L'etapa de maduresa dramàtica de Molière comença amb l'estrena de "L'escola de les dones" (1662), obra amb què es va acceptar definitivament la fórmula còmica. Però tal maduresa va fer que la seua visió còmica de la vida es fera més fosca i les seues consideracions sobre l'home més filosòfiques. El seu mèrit està en la seua habilitat per a incitar l'anomenada rialla pensativa, on el somriure oculta la carcallada i es fa reflexionar a l'espectador. El desenllaç, feliç en aparença, oculta una amarga realitat; d’ací l'amargor interior, doncs mostra que el vici és incorregible.

 

Poquelin va ser un pintor que caricaturitzava els defectes i les ridiculeses de la societat francesa del segle XVII; aquestes eren suposadament inofensives, però grotesques per ser fruit de la pedanteria: com les necessitats dels nous rics, la petulància dels metges... No obstant, a Molière no li interessava tant la trama de les seues comèdies (l’ambient dels vanitosos i necis) com els caràcters, fent que tals personatges apareguen en l'obra en tota la seua ridícula dimensió. Per no ferir ningú, els seus tipus eren només això: l'hipòcrita, l'avar, el savi, l'ignorant, el refinat... oferint així un vast quadre de costums de l'època.

 

No obstant això, la representació de Tartufo (1664) va suscitar crítiques molt dures i va convertir Molière en boc expiatori de tots els problemes polítics i socials d'aquell moment, sobretot per part de l'Església. L'obra criticava la hipocresia de la societat francesa enfront de la virtut aconseguint una admirable contraposició de caràcters: d'una banda Orgón i la seua família, rectes i piadosos; i per un altra, Tartufo, hipòcrita i enganyós. Aquesta ofensa social va provocar un atac amb acarnissament per tots aquells que va ridiculitzar en les seues obres.

 

La seua mort s'instal·la de ple en allò dramàtic. "El malalt imaginari" (1673), la seua última comèdia, tracta d'un hipocondríac que tem la intervenció dels metges. Irònicament, pocs dies després de l'estrena, el 17 de febrer de 1673, Molière va morir sobre l'escenari mentre la representava.

   
 

Principals Obres

Les precioses ridícules (1659)
L'escola de les dones (1662)
Tartufo (1664)
Don Juan o el festí de pedra (1665)
El misàntrop (1666)
El metge a garrotades (1666)
L'avar (1668)
El ricot en la cort (1670)
El malalt imaginari (1673)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José