Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
H.P. Lovecraft  

H.P. Lovecraft, mestre de la literatura de l'horror, la fantasia i la ciència-ficció

(1890 - 1937)

Creador de sers inimaginables, de llibres la lectura de la qual causa la mort, de llegendes que tornen boig a qui les escolta, de malediccions que succeïxen durant generacions, i a més un gran estudiant de la ciència.

Per a comprendre la literatura de Howard Phillips Lovecraft és necessari conéixer les seues circumstàncies personals, que tant van influir en les seues creacions, principalment per les persones de què es va rodejar. La figura més important en la seua vida i també en la seua obra artística va ser sa mare, una descendent de la noblesa anglosaxona establida als Estats Units i, com molts dels seus contemporanis, cada vegada amb majors problemes econòmics. El seu por per perdre la fortuna que havien d'haver disfrutat la va conduir a un sobreproteccionisme del seu xicotet Lovecraft que no cessaria mai, més aïna s'incrementaria amb el temps.

 

El seu constant recordatori de no mesclar-se amb altres castes més baixes de la societat, conduïa Lovecraft a recloure's en si mateix, a fugir de la companyia d'amics de la seua mateixa edat i motivar, amb això, una profunda, fosca i melancòlica imaginació que li permetia “jugar” de forma independent i extrapolar-se a una realitat plena de fantasia. Sa mare insistia al jove de la seua lletjor, el seu retraïment interior li espentava a entreteniments estranys per a la resta de xiquets i el seu pessimista fracàs estudiantil li van crear una depressió creixent i contínua, una ànima negativa i ocultista i, en definitiva, van formar un cultiu excel•lent per a les tenebrosas històries que la seua impressionant ment va ser capaç de crear.

 

H.P. Lovecraft ni de lluny justificava la seua depressió amb roïns resultats en intel•ligència. El xiquet era un prodigi. Amb 2 anys recitava poesia, amb 3 anys sabia llegir-la i als 6 escrivia obres de gran qualitat.  Als 16 tenia inclús la seua pròpia columna sobre Astronomia en el "Providence Tribune".

 

La tercera gran influència en la vida de l'escriptor va ser el seu iaio matern, el qual li inculcava constantment el valor de la lectura i, gràcies a la seua enorme biblioteca, Lovecraft va tindre accés a innumerables escrits, entre els que més es va interessar pels relacionats amb novel•les de detectius i aventures, així com estudis científics, principalment química, astronomia, etc. Va arribar a publicar en algunes revistes científiques, sense haver estudiat directament en estos sectors.

 

L'autor va passar tota la seua vida misèries econòmiques i, moltes vegades, va arribar a treballar per a altres autors corregint els seus escrits. No obstant això, la fama que va albergar en dècades posteriors, ja era compartida entre els literats de la seua època, els que sabien apreciar l'enorme qualitat de les seues creacions. Tanta influència va generar entre els seus contemporanis, que es va arribar a formar el denominat “Cercle de Lovecraft”, compost per molts amics escriptors seus, que partien de les seues idees, ja siga llocs, sers o llegendes, per a conformar les seues pròpies obres, sempre comptant amb el beneplàcit de Lovecraft, el qual no solia posar cap reticència a això.

 

Com és lògic, Lovecraft al seu torn estava influenciat per altres escriptors anteriors a ell, com per descomptat Edgar Allan Poe i les seues històries de temàtica i atmosfera semblants, així com els fantasiadors Edward Plunkett i Lord Dunsany o Arthur Machen, este últim en relació a l'ocultisme i la investigació sobre el mal.

 

Lovecraft va escriure moltíssims contes, encara que a finals de la seua obra eren cada vegada més llargs i profunds, en relació a la malaltia creixent que patia i que accentuava el seu pessimisme i depressió, encara més si és possible. De tots ells, sens dubte els Mites de Cthulhu són els més coneguts, així com també el Necronomicón, un llibre màgic que l'escriptor nord-americà es va inventar i la lectura del qual provoca la bogeria i la mort.

 

No obstant això, per molt llarga que siga la llista d'històries que Lovecraft creara, en totes elles poden trobar-se temàtiques semblants i comuns, com a textos o coneixements prohibits (el mencionat “Necronomicón” és l'exemple més notable), sers extraterrenals, ja siga d'altres planetes, déus o sers mitològics, així com malediccions i llegendes malignes totalment inevitables.

 

La seua idea del destí és un sinó inevitable que ataca les seues víctimes des d'inclús generacions anteriors. Les malediccions són transmeses a tots els hereus de qui comet actes atroços, com per exemple el canibalisme. El sexe és el major exponent d'això. En general està vist en les seues obres de forma pejorativa, però concretament en la reproducció és on més centra el traspàs de malediccions, donant lloc a persones que seran desgràcies i maleïdes en vida o autèntiques aberracions.

 

En un sentit més terrenal, Lovecraft hi ha sico acusat en algunes de les seues creacions de misogínia i racisme. Certament estes actituds són reflectides en les seues paraules, tant en obres de ficció com en cartes personals. I això que l'escriptor era un autèntic obsés de les cartes (va escriure més de 100.000). La seua pròpia esposa, de la que posteriorment es va divorciar, assegura que Lovecraft era certament racista, encara que ella mateix era descendent fesol i li retreia esta actitud.

 

Deixant de costat si el pensament de l'autor ve més motivat per un corrent generacional de finals del segle XIX, si era certament més exagerat que els seus contemporanis o, com indiquen altres teories, el seu pensament racista no arribava als límits d'altres societats, perquè és notable el seu rebuig de les persecucions antisemites a Alemanya, la veritat és que molts dels seus personatges malvats són negres i de baixa classe social. Són descrits per ell com a autèntics monstres de la naturalesa, tant hòmens com dones i estes últimes solen ser cruels i despietades, independentment del color de la pell que els assigne.

 

En definitiva, les obres de Lovecraft són separades en 3 grans apartats cronològics: Històries macabres, Històries del Cicle del Son i Els Mites de Cthulhu. Amb totes les històries relacionades en estes etapes de l'autor, estan a més les divulgacions científiques que va publicar, ocultes queden les seues tasques de corrector en innumerables obres de la seua època i, molt llunyanes, les primeres novel•les detectivescas que va crear sent xiquet. Totes estes obres i el renovat interés a principis del segle XXI pel tenebrós i màgic, consagren a H.P. Lovecraft com un dels mestres literaris de l'horror, la fantasia i la ciència-ficció.

   
 

Principals Obres

A través de las puertas de la llave de plata (con E. Hoffmann Price, 1933)
Aire frío (1926)
Arthur Jermyn (1920)
Astrophobos
Autobiografía
Azathoth (1922)
Celephaïs (1920)
Cenizas (con C. M. Eddy, Jr.,1923)
Cosmos en colapso (con R. H. Barlow,1935)
Dagón (1917)
Del más allá (1920)
Dos botellas negras (con Wilfred Blanch Talman, 1926)
Él (1925)
El alquimista (1908)
El árbol (1920)
El árbol en la colina (con Duane W. Rimel, 1934)
El buque misterioso (1902)
El caos reptante (con Winifred V. Jackson, 1920)
El caso de Charles Dexter Ward (1927)
El ceremonial (1923)
El clérigo malvado (1933)
El color que cayó del cielo (1927)
El desafío del más allá (con C. L. Moore; A. Merritt; Robert E. Howard y Frank Belknap Long, 1935)
El descendiente (1925)
El devorador de fantasmas (con C. M. Eddy, Jr., 1923)
El diario de Alonzo Typer (con William Lumley, 1935)
El extraño (1921)
El grabado en la casa (1920)
El hombre de piedra (con Hazel Heald, 1932)
El horror de Dunwich (1928)
El horror en la Playa Martin (con Sonia H. Greene, 1922)
El horror de Red Hook (1925)
El horror en el cementerio (con Hazel Heald, 1933)
El horror en el museo (con Hazel Heald, 1932)
El horror oculto (1922)
El horror sobrenatural en la literatura
El lazo de Medusa (con Zealia Bishop, 1930)
El Libro (1933)
El Libro Negro De Alsophocus (con Martín S. Warnes)
El misterio del cementerio (1898)
El modelo Pickman (1926)
El morador de las tinieblas o El que acecha en la oscuridad (1935)
El pantano de la luna (1921)
El pescador del Cabo del Halcón (con August Derleth)
El sabueso (1922)
El superviviente (con August Derleth)
El que susurra en la oscuridad o El susurrador de la oscuridad (1930)
El templo (1920)
El túmulo (con Zealia Bishop, 1930)
El verdugo eléctrico (con Adolphe de Castro, 1929)
El viejo Bugs (1919)
El viejo terrible (1920)
En la cripta (1925)
En la noche de los tiempos, La Sombra Fuera del Tiempo o El abismo en el tiempo (1934)
En las montañas de la locura (1931)
En los muros de Eryx (con Kenneth Sterling, 1936)
Encerrado con los faraones (con Harry Houdini, 1924)
Ex Oblivione (1921)
Hasta en los mares (con R. H. Barlow, 1935)
Herbert West: Reanimador (1922)
De la oscuridad
El demonio de la peste
Seis disparos a la luz de la luna
El grito del muerto
El horror de las sombras
Las legiones de la tumba
Hipnos (1922)
Historia del Necronomicón (1927)
Hongos de Yuggoth Poemas de horror cósmico
Hongos de Yuggoth Poemas de la naturaleza
Hongos de Yuggoth Poemas metafísicos
Hongos de Yuggoth Poemas oníricos
Ibid (1928)
La antigua raza (1927)
La batalla que dio fin al siglo (con R. H. Barlow, 1934)
La bestia en la cueva (1905)
La botellita de cristal (1897)
La búsqueda de Iranon (1921)
La búsqueda en sueños de la ignota Kadath (1927)
La casa evitada (1924)
La casa maldita
La calle (1920)
La ciénaga-luna
La ciudad sin nombre (1921)
La cosa en el umbral (1933)
La cueva secreta (1897)
La declaración de Randolph Carter (1919)
La dulce Ermengarde (1917)
La exhumación (con Duane W. Rimel, 1935)
La extraña casa elevada entre la niebla (1926)
La habitación cerrada (con August Derleth)
La Hermandad Negra (con August Derleth)
La Hoya de las Brujas (con August Derleth)
La lámpara de Alhazred (con August Derleth)
La llamada de Cthulhu (1926)
La llave de plata (1926)
La maldición de Yig (con Zealia Bishop, 1928)
La maldición que cayó sobre Sarnath (1919)
La muerte alada (con Hazel Heald, 1933)
La música de Erich Zann (1921)
La nave blanca (1919)
La noche del óceano (con R. H. Barlow, 1936)
La poesía y los dioses (con Anna Helen Crofts, 1920)
La pradera verde (con Winifred V. Jackson, 1918)
La sombra fuera del espacio (con August Derleth)
La sombra sobre Innsmouth (1931)
La trampa (con Henry S. Whitehead, 1931)
La tumba (1917)
La transición de Juan Romero (1919)
La última prueba (con Adolphe de Castro, 1927)
La ventana en la buhardilla (con August Derleth)
Las ratas en las paredes (1923)
Lo innombrable (1923)
Lo que trae la luna (1922)
Los amados muertos (con C. M. Eddy, Jr., 1923)
Los gatos de Ulthar (1920)
Los otros dioses (1921)
Los sueños en la casa de la bruja (1932)
Más allá de los eones (con Hazel Heald, 1933)
Más allá del muro del sueño (1919)
Memoria (1919)
Nyarlathotep (1920)
Polaris (1918)
Reliquia de un mundo olvidado (con Hazel Heald)
Robert Ervin Howard: Un recuerdo
Sordo, mudo y ciego (con C. M. Eddy Jr., 1924)
Una semblanza del Doctor Johnson (1917)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José