Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Freud, Sigmund  

Freud, Sigmund, va marcar com ningú el s. XX

(1856 - 1939)

Pare de la Psicoanàlisi, va revolucionar la Psicologia i el pensament de la seua època. No obstant això, no falten els que han denunciat que les seues teories són poc pràctiques. La polèmica sobre Sigmund Freud i la Psicoanàlisi perdura.

Sigmund Freud és un dels grans noms del s. XX. Ha sigut un dels autors d'assajos científics més influents i també més polèmics. La polèmica li ha perseguit inclús després de la seua mort en 1939 i arriba fins els nostres dies. Hi ha una postura que recolza les teories de l'austríac i que afirma que els seus aportacions a la comunitat científica, en concret a la salut de la psicologia humana són incalculables. De fet, el corrent psicoanalític ha tingut inenarrables seguidors i continua sent una de les escoles psicològiques i una de les psicoteràpies més esteses, a més d'haver servit com a base per al desenrotllament d'altres.


D'altra banda, estan els que, sense dubtar que Freud va ajudar a avançar a la ciència en determinats temes, sobretot aquells que pareixien “prohibits”, qüestionen la seua validesa científica i afirmen, inclús, que moltes de les seues teories fallen a l'hora de posar-les en pràctica.
Freud és l'indiscutible pare de la Psicoanàlisi, que seguix vigent hui en dia i que en bona part manté les bases que va assentar la seua obra més coneguda: “La interpretació dels Sons” (1899).


Una de les més conegudes pràctiques és la que tots coneixem d'un pacient reclinat en un divan sense tindre contacte visual amb el psicoanalista, i on ha d'exposar aquelles experiències i sentiments, la repressió interna de les quals li causen malestar. El psicoanalista ha d'escoltar sense exposar juís de valor, plantejant preguntes a fi de tindre la màxima informació possible i avançar en les narracions, para en algun moment realitzar possibles interpretacions del material exposat pel pacient, a fi d'arribar a un objectiu, a l'arrel i l'origen dels seus problemes.


En l'extrem oposat trobem l'interés inicial de Freud per la neurologia. Va investigar en els seus inicis la paràlisi cerebral amb importants teories sobre les seues possibles causes, així com la demostració que certs factors daus per vàlids com a raons d'una paràlisi cerebral, eren no obstant incorrectes. Posteriors científics han pogut comprovar en este camp com les seues teories tenen una validesa pràctica completa.


Seguint amb l'estudi psicoanalític de la ment, una de les teories més populars de l'autor és l'existència de tres parts que governeu la ment:

 l'Això, el Jo i el Superjó.


L'Això està associat a l'instint del ser humà, els seus impulsos primigenis, allò que constituïx el seu pensament i comportament.


El Superjó representa els valors morals i ètics. Contraresta a l'Això.


El jo, per la seua banda, està entre els dos anteriors. D'eixa forma decidix entre les nostres necessitats més bàsiques i les nostres creences ètiques, fa una ponderació i força a l'individu a actuar en conseqüència a la seua decisió.


Esta teoria, encara debatuda, és de les que més suport ha tingut entre la comunitat científica.


Altres, no obstant això, han sigut profundament criticades, com per exemple les teories que afirmaven l'evolució per l'interés i impuls sexual des que naixem fins que madurem definitivament. Així com també per les teories que deriven en un menyspreu de la dona, afirmant inclús que eren “hòmens sense fal·lus”, així com el concepte de “enveja del penis”, molt denunciats per moviments feministes.


A Freud se li acusa de ser pseudocientífic, de falsejar resultats en les seues investigacions i de basar la seua teoria en hipòtesi no falsables, amb la possibilitat de reinterpretar qualsevol evidència de manera que sempre poguera mantindre una hipòtesi encara a falta d'una demostració empírica fallida.


Siga com siga, és indubtable la seua influència i la de les seues teories i publicacions, en qualsevol estudi de la ment humana.
Dita influència va arribar a quasi qualsevol parcel·la d'actuació humana, amb especial èmfasi al món de l'art. No per res el pare de la psicoanàlisi és un dels pensadors que van marcar el s. XX.

   
 

Principals Obres

Publicaciones prepsicoanalíticas y manuscritos inéditos en vida de Freud (1886-1899)
Estudios sobre la histeria (1893-1895)
Primeras publicaciones psicoanalíticas (1893-1899)
La interpretación de los sueños (I) (1900)
La interpretación de los sueños (II) y Sobre el sueño (1900-1901)
Psicopatología de la vida cotidiana (1901)
El chiste y su relación con lo inconsciente (1905)
El delirio y los sueños en la «Gradiva» de W. Jensen, y otras obras (1906-1908)
«Análisis de la fobia de un niño de cinco años» y «A propósito de un caso de neurosis obsesiva» (1909)
Cinco conferencias sobre Psicoanálisis, Un recuerdo infantil de Leonardo da Vinci, y otras obras (1910)
Trabajos sobre técnica psicoanalítica, y otras obras (1911-1913)
Tótem y tabú, y otras obras (1913-1914)
Trabajos sobre metapsicología, y otras obras (1914-1916)
Conferencias de introducción al psicoanálisis (Partes I y II) (1915-1916)
Conferencias de introducción al psicoanálisis (Parte III) (1916-1917)
Más allá del principio de placer, Psicología de las masas y análisis del yo, y otras obras (1920-1922)
El yo y el ello, y otras obras (1923-1925)
Presentación autobiográfica, Inhibición, síntoma y angustia, ¿Pueden los legos ejercer el análisis?, y otras obras (1925-1926)
El porvenir de una ilusión, El malestar en la cultura, y otras obras (1927-1931)
Nuevas conferencias de introducción al psicoanálisis, y otras obras (1932-1936)
Moisés y la religión monoteísta, Esquema del psicoanálisis, y otras obras (1937-1939)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José