Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Apollinaire, Guillaume  

Apollinaire, Guillaume, mestre de la poesia visual

(1880 - 1918)

Destacat exponent de l'avantguarda literària de primers del s. XX i de l'experimentació en la poesia, precursor del surrealisme i impulsor dels cal•ligrames (poema que forma una imatge visual).

Este poeta francés, d'origen polonés, va nàixer a Roma en 1880, amb el nom real de Wilhelm Apollinaire de Kostrowitsky. Abandonat per son pare (algunes de les seues biografies diuen que Apollinaire va ser fill natural del príncep Italo-suís Francesco Flugi d'Aspermont), va créixer a Mònaco amb sa mare, una jove polonesa. Va passar part de la seua joventut a Niça fins a establir-se a París en 1898.

 

Cap a 1902 va entaular relació amb l'ambient artístic i literari del París de l'època, on va començar a sonar el seu nom. A més de la poesia, Apollinaire també va cultivar altres gèneres literaris com la novel•la i l'assaig.

 

Pel que fa a la seua vida sentimental, és destacable la relació que Apollinaire va mantindre amb la pintora Marie Laurencin. A través d'ella i d'altres amistats entre a treballar com a crític d'art en algunes revistes (“Mercure de France”, “La revue inmoraliste”, entre altres), des de les quals va recolzar les noves avantguardes, el cubisme de Picasso i Braque i el fauvisme de Matisse, que pertanyien al seu cercle d'amistats bohèmies. Les seues crítiques van tindre notable influència en tota Europa.

 

En 1909 publica la seua primera obra important en prosa: “L'encantador en putrefacció”, a la que li succeïxen els llibres de poemes “El bestiari o el seguici d'Orfeu” (1911)  i “Alcohols” (1913), un dels seus escrits més cèlebres, influït pel simbolisme. Esta obra és revolucionària des del punt de vista formal per l'absència de rima i de signes de puntuació, i és un dels llibres més influents entre els poetes avantguardistes americans i europeus de mitjan del s. XX.

 

Apollinaire va tindre una existència prou agitada. Es conten moltes coses curioses entorn de la seua figura. Un bon exemple és que va ser detingut com a sospitós del controvertit robatori del quadro “La Gioconda”, de Leonardo Dóna Vinci, ocorregut en 1911. A més d'haver-se vist embolicat en un robatori d'estatuetes ibèriques anterior, Apollinaire havia proposat en algun dels seus escrits la crema del museu del Louvre, argumentant que allí s'empresonava l'art. Per això, es va procedir a la seua detenció encara que molt prompte es va demostrar la seua innocència i va quedar en llibertat.

 

Després d'este trist succés, Apollinaire, prou Mor de moral, va ser invitat pels seus amics a participar en la revista "Els Soirées de París". D'estos articles, sorgirà el manifest cubista, titulat  “Els pintors cubistes”.

 

En 1914 obté la nacionalitat francesa i s'allista com a voluntari en la Primera Guerra Mundial. La guerra li servix com a font d'inspiració i en este període escriu l'obra “Cal•ligrames” (subtitulada “Poemes de la pau i de la guerra”), una col•lecció de poemes escrits des de la trinxera en què explota i radicalitza l'experimentació formal, donant forma a una arquitectura de la poesia, la qual cosa després es va denominar “poesia visual”.

 

Ferit en el pols en 1916, és operat d'urgència. Com ell va escriure en un dels seus versos: “ferit en el cap trepanat davall el cloroform”. No obstant això, la seua poesia continua més vitalista que mai.  Mor un parell d'anys després, víctima de la grip espanyola.

 

Poc abans de morir, al maig de 1918, Apollinaire s'havia casat amb Jacqueline Kolb, “la bonica pèl-roja” (títol d'un dels poemes de “Cal•ligrames”). Els seus testimonis de boda van ser Picasso i Vollard.

 

Per a evidenciar encara més la gran influència d'Apollinaire en el món de les avantguardes del s. XX, ell va ser el primer a donar a conéixer i utilitzar el terme “surrealista”, perquè amb motiu de l'estrena de la seua obra de teatre “Les mamelles de Tiresias”, la va qualificar de “obra surrealista” i va afegir: “Quan l'home va voler imitar el caminar, va crear la roda, que no s'assembla en res a una cama. Així va fer surrealisme sense saberlo".

 

   
 

Principals Obres

Las once mil vergas (1907)
El encantador putrefacto (1909)
El bestiario o el cortejo de Orfeo (1911)
Alcoholes (1913)
Las tetas de Tiresias (1917)
Caligramas (1918)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José