Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Carpentier, Alejo  

Carpentier, Alejo, el narrador del “real meravellós”

(1904 - 1980)

Escriptor, periodista i musicòleg cubà. Renovador de les lletres hispanoamericanes i un dels grans noms de la  Literatura en llengua castellana del S.XX.

Fill d'un arquitecte francés i d'una professora d'idiomes d'origen rus, Alejo Carpentier va nàixer a Lausana (Suïssa) en 1904. La família es va traslladar a L'Havana poc de temps després i el xic va créixer en l'ambient rural cubà, que després traslladaria a la seua obra.

 

Al finalitzar la seua formació, que va incloure estudis de teoria musical, piano i arquitectura, va començar a interessar-se per la política, participant a mitjan decáda dels vint en grups contraris a la dictadura de Gerardo Machado i al capitalisme nord-americà.

 

Va treballar com a periodista en diferents mitjans, va participar activament en l'avantguardisme cubà, i va ser empresonat durant uns quants mesos acusat d'ideologia comunista. Finalment, va escapar a França on residiria durant més d'una dècada. A París comença a escriure els seus primers contes, participa en el moviment surrealista i col•labora amb destacats poetes i pintors. Ecué-Yamba-Ó! És el títol de la seua primera novel•la, acabada en 1933.

 

Viure lluny de la seua terra li va permetre conéixer-la millor i descobrir aspectes de la vida llatinoamericana que fins llavors li havien passat desapercebuts, i va ser llavors quan va sentir ardents desitjos d'expressar  el món americà.

 

En 1948, amb residència a Caracas, publica la seua segona novel•la: El reino de este mundo, una novel•la sobre la Revolució haitiana. En el pròleg d'este llibre, del que reproduïm diversos fragments, Carpentier descriu el “real meravellós”:

 

“El meravellós comença a ser-ho de manera inequívoca quan sorgix d'una inesperada alteració de la realitat (el miracle), d'una revelació privilegiada de la realitat, d'una il•luminació inhabitual o singularment afavoridora de les inadvertides riqueses de la realitat, d'una ampliació de les escales i categories de la realitat, percebudes amb particular intensitat en virtut d'una exaltació de l'esperit que ho conduïx a una manera de "estat límit”. 

 

“El meravellós invocat en la descreença -com ho van fer els surrealistes durant tants anys- mai va ser sinó un estratagema literari, tan avorrida, al prolongar-se, com a una certa literatura onírica "arreglada", certs elogis de la bogeria, dels que estem molt de volta”.

 

“Havia respirat l'atmosfera creada per Henri Christopher, monarca increïble empenyoraments, molt més sorprenent que tots els reis cruels inventats pels surrealistes, molt afectes tiranies imaginàries, encara que no patides”.

 

“La realitat meravellós es troba a cada pas en les vides d'hòmens que van inscriure dates en la història del Continent i van deixar cognoms encara portats: des dels buscadors de la Font de l'Eterna Joventut, de l'àuria ciutat de Manoa, fins a certs rebels de la primera hora o certs herois moderns de les nostres guerres d'independència de tan mitològica traça com la coronela Juana d'Azurduy.”

 

Carpentier concep el “real meravellós” com quelcom propi de Llatinoamèrica. Amb este concepte s'allunya del surrealisme nascut a Europa, que tant li va influir en la seua joventut, diferenciant així la literatura d'aquells anys en els dos continents. Rebutjava les idees estètiques d'Europa en la busca d'una expressió literària pròpia, patrimoni de Llatinoamèrica. Segons la seua opinió, si bé el surrealisme europeu era producte d'una creació artística o literària, per al seu poble era "el pa nostre de cada dia", tangible a temps complet i en qualsevol lloc.

 

A Caracas escriurà altres tres novel•les: Los pasos perdidos (1952), en la que el protagonista fa un viatge per la selva en busca de l'origen de la música a través dels vells instruments, El acoso (1956), i El siglo de las luces (1962). De volta a Cuba, Carpentier va exercir diversos càrrecs al servici del govern revolucionari.

 

Entre la seua producció dels anys seixanta destaquen títols com El aprendiz brujo i El año 59, ambientat en la revolució cubana.

 

En la dècada dels setanta, un Carpentier ja major rep nombrosos premiso en reconeixement a la seua obra, com el premi Premi Internacional Alfonso Reis (Mèxic), el títol de Doctor Honoris Causa en Llengua i Literatura Hispàniques per la Universitat de L'Havana i el premi Miguel de Cervantes, la més alta distinció literària a Espanya. Va morir a París, en 1980.


 

   
 

Principals Obres


¡Écue-Yamba-O! (1933)
El reino de este mundo (1949)
Los pasos perdidos (1953)
Guerra del tiempo (1956)
El acoso (1958)
El Siglo de las Luces (1962)
El Camino de Santiago (1967)
Los convidados de Plata (1972)
Concierto barroco (1974)
El recurso del método (1974)
La consagración de la primavera (1978)
El arpa y la sombra (1979)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José