Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Pérez Galdós, Benito  

Pérez Galdós, Benito, el realisme espanyol

(Les Palmes de Gran Canària 1843 – Madrid 1920)

Autor d'una ingent obra, entre la qual s'inclouen els “Episodios Nacionales” i novel·les com “Fortunata y Jacinta” o “Marianela”, Pérez Galdós va saber cultivar diversos gèneres i retratar com ningú a la societat burgesa madrilenya de finals del segle XIX.

Benito Pérez Galdós va nàixer a Les Palmes de Gran Canària el 10 de maig de 1843. Fill de militar, després d'estudiar el batxillerat es trasllada a Madrid per a cursar la carrera de Dret. No obstant, una vegada en la capital entaula amistat amb els cercles literaris i progressistes del moment. El krausista Francisco Giner dels Rius serà un dels seus millors amics.

Comença a col·laborar amb el periòdic “La Nación” i la “Revista del Movimiento Intelectual de Europa”. Un temps després, en 1867, viatja a París amb motiu de l'Exposició Universal i allí aprofundeix en l'obra de Balzac al mateix temps que s'introdueix en el naturalisme gal. A la seua tornada tradueix del francés “Los papeles del club Pickwick” de Charles Dickens –un altre dels seus escriptors més admirats- i s'inicia com a escriptor amb “La Fontana de Oro”.

El seu continu absentisme de les classes provoca que l'expulsen de la Facultat de Dret, però a ell poc li importen ja els seus estudis. En 1870 es converteix en director del diari governamental “El Debate”. Tres anys després, i després del tancament del periòdic, publica “Trafalgar” obra amb què es planteja començar a contar la història d'Espanya del segle XIX de forma novel·lada.

Animat pel naturalisme francés, va defendre un realisme espanyol que s'allunyara per complet del romanticisme: llenguatge que excloguera l'exageració, basat en l'observació dels costums i els caràcters, amb un propòsit social, etc. Esta nova forma de narrar és la que caracteritza, a partir de 1880, les seues obres a les quals autodenomina “Novelas españolas contemporáneas”. Publica “La Desheredada”, la història d'una xica internada en un manicomi que es creu descendent d'un aristòcrata, “Tormento” obra en què una jove és seduïda per un sacerdot, “Miau” on narra les vicissituds d'un cessant i critica la burocràcia, “Fortunata y Jacinta”, “Tristana”, “Misericordia” i moltes altres amb què retrata la seua època.

Com a home compromés amb el seu temps, Pérez Galdós va ser diputat en les Corts des de 1886 a 1890 pel partit de Sagasta encara que, més tard, amb el canvi de segle, mostrara els seus ideals republicans.

En 1897 es va produir el seu ingrés en la Reial Acadèmia Espanyola. Va adaptar ell mateix algunes de les seues obres al teatre i va obtindre grans èxits en aquest sentit. Finament, va quedar cec en 1912 fet que el va obligar a dictar les obres dels seus últims anys. Va morir el 4 de gener de 1920 a Madrid.

   
 

Principals Obres

Trafalgar (1873)
Episodios nacionales (1873-1879 y 1898-1923)
Doña Perfecta (1876)
Marianela (1878)
La Desheredada (1881)
Tormento (1884)
La de Bringas (1884)
Fortunata y Jacinta (1887)
Miau (1888)
Torquemada en la hoguera (1889)
Realidad (1889)
Tristana (1892)
Nazarín (1895)
Misericordia (1897)
La razón de la sinrazón (1915)
Santa Juana de Castilla (1918)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José