Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Swift, Jonathan  

Swift, Jonathan, l'assot de la sàtira

(Dublín 1667-1745)

Escriptor, pastor protestant, polític, agitador, ... Ni la seua figura ni la seua obra van passar desapercebudes. Amb enginy i imaginació va posar en un compromís a les autoritats del moment. La seua novel·la “Viatges de Gulliver”, que segueix llegint-se –parcialment mutilada- com un conte infantil, amaga una de les més brillants sàtires al govern i els costums de la seua època.

Jonathan Swift naix a Dublín el 30 de novembre de 1667. Orfe de pare, treballa com a secretari d'un parent seu, Sir William Temple, important home d'estat de l'època, membre del parlament i destacat diplomàtic. En la gran biblioteca d'este diplomàtic devora els llibres que troba. Mentrestant, estudia teologia i treballa com a preceptor d'Esther Jonson (Stella), filla il·legítima de Tremp. La jove despertarà en Swift una profunda i duradora passió.

 

Acaba el doctorat en 1692. Es mostra cada vegada més interessat en la política i es decanta pels whigs (laboristes). Per a prendre part en la querella entre els defensors de l'Antiguitat i els moderns, Swift redacta una sàtira titulada “La batalla dels Llibres” (1704) en la que defén la preeminència dels autors clàssics sobre els de la seua època.

 

Al mateix temps publica “El conte del tonell”, llibre en què ridiculitza la superba en la religió i que l'enemista amb la reina Anna Estuard. En 1710 el partit “tory” (conservador) puja al poder i Swift es passa a les seues files dirigint llavors els seus atacs cap als “whigs”. Com a responsable del “Examiner” va publicar gran quantitat de pamflets que van provocar gran renou i alguna que altra dimissió política.

 

Nomenat en 1717 Degà de la Catedral de Sant Patrici de Dublín, va continuar publicant els seus textos des de l'anonimat. Entre 1724 i 1725 va defendre en “Cartes de Drapier” la validesa de la moneda irlandesa i en “Una modesta proposició” (1729) va ironitzar sobre la idea que els xiquets irlandesos pobres foren venuts com a carn per als rics. Aquests i altres pamflets el van convertir en una espècie d'heroi per als nacionalistes irlandesos.

 

La seua obra mestra no arribaria fins 1726, data en què apareixen els seus “Viatges a diversos llocs remots del planeta”, més coneguda com “Els viatges de Gulliver”. Esta és, sens dubte, la seua obra més destacada, un compendi de reflexions sobre la crueltat i banalitat de què és capaç la naturalesa humana. Tan extraordinària com és la seua narració, s'ha pres moltes vegades –sobretot el primer viatge (a Lil·liput)- com un conte infantil. Però este llibre en el que es narren els quatre viatges de Gulliver no pot deixar-se passar per la seua mordacitat i ironia.

 

En els seus últims anys va sofrir forts atacs de vertigen que li provocaven ansietat i depressió. Finalment va morir el 19 d'octubre de 1745. El seu famós epitafi, escrit per ell mateix en llatí resa: “Ací jau el cos de Jonathan Swift, degà d'esta catedral, en un lloc en què l'ardent indignació no pot ja lacerar el seu cor. Intenta imitar un home que va ser defensor de la llibertat”.

   
 

Principals Obres

La batalla entre els llibres antics i moderns (1697)
Història d'una banyera (1704)
El comportament dels aliats (1711)
El conte del tonell (1713) una defensa dels anglicans i en contra de catòlics.
Cartes de Drapier (1725)
Els viatges de Gulliver (1726)
Una modesta proposició (1729)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José