Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Góngora, Luis de  

Góngora, Luis de, el "culteranisme" barroc

(Còrdova, 1561-1627)

L'obra poètica de Luis de Góngora va ser lloada i criticada per molts. En ella cristal·litza el corrent cultista, fins a tal punt que alguns crítics anomenen a este moviment gongorisme.

Luis de Argote y Góngora va nàixer l'11 de juliol de 1561 a Còrdova, al si d'una il·lustre família. Va ser fill de Francisco de Argote, jurista, i de Leonor de Góngora, rica propietària de possible ascendència jueua. Va cursar Dret en la Universitat de Salamanca amb només quinze anys, però estava més interessat en el culte a les muses que en l'anàlisi del Fur Jutge i les Partides. Prova d'això és que gran part de les seues composicions d'art menor (poesies amatòries, lletretes satíriques i romanços) les va realitzar en les aules.

 

Luis de Góngora va ser clergue des dels catorze anys i anomenat racionero en la Catedral de Còrdova després dels seus estudis a Salamanca. En 1589, el seu bisbe va realitzar una descripció del comportament del poeta: es distreia en les hores de cor, xarrava en les hores de rés, vivia “com un mosso”, anava als bous, tractava amb representants de comèdies i escrivia cobles profanes. En 1617 se li designa capellà reial de Felip III, per al que va haver d'ordenar-se sacerdot a l'edat de cinquanta-cinc anys.

 

Góngora va ser un poeta inicialment d'estil popular, però a poc a poc la seua poesia es va complicar convertint-se en el principal defensor del nou estil culterà, fins a tal punt que alguns crítics anomenen a este moviment gongorisme. Com bon culterà busca la foscor a través de l'acumulació de referències mitològiques, metàfores, hipèrboles, jocs de paraules, cultismes i tot tipus de recursos literaris en una llengua de sintaxi complicada, plena de hipérbatos i llarga perífrasi. Les seues obres més típicament barroques són els tres poemes llargs. Particularment difícil i complicat és el de ‘Las soledades' inicialment dividit en quatre parts de què només va poder compondre la primera i part de la segona.

 

Góngora va escriure sonets tota la seua vida i alguns són verdaderes obres mestres. En ell la tècnica del sonet es recolza en la brillantor i originalitat de la metàfora amb què revist la idea principal. En els de la seua primera època predominen els de tema amorós i en els últims mostra l'amargor, la desil·lusió i el sentiment de la mort.

 

Tradicionalment s'ha parlat de dos èpoques o maneres en l'obra de Góngora. Esta ha sigut la tesi defesa per Menéndez Pelayo principalment. En la seua primera etapa com a poeta és conegut com el ‘príncipe de la luz', on compon senzills romanes i lletretes, mereixedors de les alabances per part de la crítica fins al Neoclàssic. En la seua segona etapa, que es va iniciar en 1610 quan es creu que va compondre l'oda ‘A la toma de Larache', és conegut com el ‘príncipe de las tinieblas' i compon poemes foscos.

 

A diferència de la majoria dels seus contemporanis, en Góngora, ni la religió ni l'amor ocupen un lloc important en la seua vida o poesia. Pareix que li domina un sol sentiment: el de la bellesa; i la seua descripció i recerca es plasmen per mitjà de complexos recursos literaris i una analitzada semàntica conceptual. Per a Góngora doncs, l'amor i la naturalesa més que sentiments apareixen com a pretextos per a la creació de poesia. Entre les seues obres destaquen la ‘Fábula de Polifemo y Galatea' (1612), las ‘Soledades' (1613) i el ‘Panegírico al duque de Lerma', també va escriure dos drames: ‘Las finezas de Isabela' i ‘El doctor Carlino'.

 

En 1627 va tornar a Còrdova, afligit d'arterioesclerosi prematura, malaltia que portava patint llarg temps; sofria esvaïments, forts dolors de cap i pèrdua de la memòria; a més de viure aclaparat per uns deutes que ni la seua obra literària ni la seua condició com a capellà reial van poder evitar. Va morir el 23 de maig d'eixe mateix any en la seua ciutat natal.

   
 

Principals Obres

Letrillas
Sonets
Faula de Polifem i Galatea (1613)
Soledats (1613)
Panegíric al duc de Lerma (1617)
Peces teatrals


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José