Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Neruda, Pablo  

Neruda, Pablo, de l'amor al compromís polític

(Parral 1904 – Santiago de Xile 1973)

Aconseguí l'èxit i la popularitat amb els seus “Veinte poemas de amor y una canción desesperada”, però més enllà de la poesia intimista, l'obra de Pablo Neruda ve marcada pel seu profund compromís polític i la seua lluita contra la injustícia social.

Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto va nàixer en Parral (Xile) el 12 de juliol de 1904. Fill d'un ferroviari i d'una professora de primària, va quedar orfe de mare quan a penes comptava amb un mes de vida. Uns anys després Neruda –que va prendre el cognom del poeta txec Jan Neruda- es va traslladar a Temuco on son pare s'havia tornat a casar amb una dona d'origen llaurador a qui ell anomenava “mamadre”.

 

En 1910 ingressà en el Liceu d'Hòmens de Temuco, on estudià Humanitats fins a 1920. La seua primera publicació va vore la llum en el diari “La Mañana”. Es tractava d'un article titulat “Entusiasmo y Perseverancia” en el que Neftalí Reyes manifestava la seua confiança en la millora dels pobles. No obstant, va ser la revista “Corre-Vuela” de Santiago la que un any després va publicar els seus primers treballs. A partir dels quinze anys va escriure el que hui es coneixen com “Los Cuadernos de Neftalí Reyes”, uns quaderns on el jove escriptor va reunir més de 200 poemes.

 

En 1921 Pablo Neruda es va traslladar a Santiago i es va matricular en l'Institut Pedagògic on va iniciar els seus estudis de professor de francés. Va ser en la revista universitària “Claridad” on el poeta firmà per primera vegada els seus poemes sota el pseudònim de Pablo Neruda. La utilització d'este sobrenom vingué motivada per la vergonya que suposava per a son pare que Neftalí es dedicara a les lletres, una activitat que al seu parer mancava de prestigi i de futur. 

 

Amb el poema “La canción de la fiesta”, Neruda va obtindre el primer premi del concurs que la Federació d'Estudiants de Xile organitzava cada any. En 1923 i entre greus dificultats econòmiques Neruda va publicar “Crepusculario”, el seu primer llibre de poemes, al qual va seguir “Veinte poemas de amor y una canción desesperada ”, obra que aconseguí una gran acollida entre el públic i que es va convertir en poc temps en un èxit de vendes.

 

“El habitante y su esperanza”, única novel·la de Neruda, fue escrita en 1925 durant l'estada de l'escriptor xilé en Ancud. Durant eixos anys també ens va deixar altres títols com “Anillos” i “ Tentativa del hombre infinito”. En 1927 Neruda és nomenat cònsol a Rangun (Birmània). També va exercir eixe càrrec en la ciutat de Colombo (Ceylán), a Batàvia (Java) i a Singapur. Durant eixe temps el diari “La Nación” de Santiago va publicar les cròniques de viatge que Neruda enviava i en les que l'escriptor retratava l'ambient, la gent i les ciutats que componien el seu entorn.

 

En 1930 es va casar a Java amb María Antonia Hagenaar i al poc temps es va vore obligat a tornar a Xile després que el seu càrrec fóra suspés com a conseqüència de la recessió econòmica mundial. Durant el llarg viatge amb vaixell que li va portar de tornada al seu país natal va escriure “El fantasma del buque de carga”.

 

Buenos Aires, Barcelona i Madrid van ser els següents destins de Pablo Neruda. En la capital argentina va conéixer el seu gran amic Federico García Lorca i ja a Espanya va prendre contacte amb altres poetes de la Generació del 27: Vicente Aleixandre, Gerardo Diego, Rafael Alberti, Miguel Hernández...

 

En 1934 va nàixer la seua filla Malva Marina Trinidad, una alegria que es va vore truncada huit anys després per la mort de la xiqueta a causa d'una malaltia. En el pla literari, el reconeixement a l'obra de Neruda no parava de créixer, fins al punt que en 1935 els poetes espanyols més prestigiosos de l'època el van homenatjar amb l'edició del fullet “Homenaje a Pablo Neruda”. En estos anys, el poeta va dirigir la revista “Caballo Verde para la Poesía”, va col·laborar amb la publicació “Cruz y Raya” i va publicar la seua obra “Residencia en la Tierra”.

 

Quan esclatà la Guerra Civil Espanyola Pablo Neruda no va dubtar a manifestar-se a favor del bàndol republicà i este suport li va costar el seu treball en el Consolat de Madrid. L'escriptor xilé es va separar de la seua esposa i es va traslladar amb Dèlia del Carril a París, on va continuar treballant per la causa republicana. En 1937 va tornar a Xile i va fundar l'Aliança d'Intel·lectuals de Xile per a la Defensa de la Cultura.

 

La seua ajuda als refugiats espanyols i la seua obra “España en el corazón” són una mostra del compromís que Neruda va adquirir amb eixe país. Entre 1940 i 1943 va ser cònsol a Mèxic i en 1945 va obtindre a Xile el Premi Nacional de Literatura. Eixe mateix any va ser designat senador amb el suport del Partit Comunista, però la tensa situació política que travessava el país el va obligar a exiliar-se durant llarg temps. París, Mèxic i Itàlia són alguns dels països que el van acollir i va ser en l'Illa de Capri on el poeta va consolidar la seua relació amb Matilde Urrutia, la dona amb què es va casar després de separar-se de Dèlia del Carril en 1955.

 

Durant el seu exili va escriure “Los versos del capitán” i “Las uvas y el viento” i publicà el “Canto General”, un poema de contingut polític i social en el que Neruda retrata els orígens de Llatinoamèrica. En 1952 va tornar a Xile on va ser rebut amb gran entusiasme. Els següents llibres que va publicar van ser “Odas elementales” (1954), “Nuevas odas elementales” (1956), “Tercer libro de las odas” (1957) i “Navegaciones y regresos” (1959). En 1957 va ser elegit President de la Societat d'Escriptors de Xile. D'esta època són també les seues obres “Cien sonetos de amor”, “Canción de gesta”, “Cantos ceremoniales” i “Las piedras de Chile”.

 

El seu nomenament com a Membre Acadèmic de la Facultat de Filosofia i Educació de la Universitat de Xile, el títol de Doctor Honoris Causa en Filosofia i Lletres de la Universitat d'Oxford i la Medalla de Plata com a Fill Il·lustre de Xile són algunes de les distincions que li van ser concedides abans d'obtindre el Premi Nobel de Literatura en 1971.

 

Pablo Neruda va morir el 23 de setembre de 1973 en la Clínica Santa Maria de Santiago de Xile. A penes havien passat uns dies de la mort de Salvador Allende en La Moneda després del colp d'estat militar. Fou 19 anys després i gràcies al retorn de la democràcia xilena quan es va poder complir el desig del poeta de ser soterrat en Illa Negra, enfront del Pacífic.

   
 

Principals Obres

Crepusculario (1923)
Veinte poemas de amor y una canción desesperada (1924)
Tentativa del Hombre Infinito (1926)
Residencia en la tierra (1935)
España en el corazón (1937)
Tercera Residencia (1947)
Canto General (1950)
Los versos del capitán (1952)
Las uvas y el viento (1954)
Odas elementales (1954)
Estravagario (1958)
Cien sonetos de amor (1959)
Memorial de Isla Negra (1964)
Jardín de invierno (1974)
Confieso que he vivido (1974)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José