Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Byron, Lord  

Byron, Lord, el provocador mordaç

(Londres 1788 – Missolnghi 1824)

Considerat el creador del Romanticisme anglés, este poeta escandalitzà a la societat de la seua època, a la que respongué amb la seua poesia mordaç i un exili permanent. Viatger empedreït que capturà en els seus versos l'esperit de la vella Europa.

George Gordon, que va nàixer el 22 de gener de 1788 a Londres, va heretar el títol de Lord Byron quan el seu tio iaio William va morir, llegant-li totes les seues propietats. Posteriorment també va adoptar el nom de Noel per a percebre l'herència de la seua sogra. Este poeta, considerat el pioner del Romanticisme anglés, va estudiar en el col·legi de Harrow i la Universitat de Cambridge. En 1807 va publicar el seu llibre de poemes “Horas de ocio”, que va suscitar una gran polèmica. És més, arran d'una crítica adversa publicada en el diari “Edimburgh Review”, va realitzar una rèplica en vers titulada “Bardos ingleses y críticos escoceses”.

 

En 1809 ocupà un escó en la cambra dels lords i poc després inicià un viatge per Espanya, Portugal i Grècia. Fruit d'este afany viatger van nàixer en 1812 els dos primers cants de “La peregrinación de Childe Harold”, on narra les aventures que li van ocórrer durant els seus viatges per Europa. Esta obra que anà ampliant a mesura que vivia noves experiències, es va convertir en el seu llibre més famós. A més, el protagonista del llibre s'identifica amb el propi Lord Byron, ja que el descriu com un heroi carregat de sensacions i emocions que intenta una fugida cap a la redempció de les seues pròpies culpes. Posteriorment va escriure “La novia de Abydis”, “El infiel” i “El corsario”.

 

En 1815, a més de publicar “Melodías hebreas”, es va casar amb Isabella Milbanke, que després de donar a llum a Augusta Adiga, l'única filla legítima d'este autor, el va abandonar. En 1816 es va separar legalment de la seua dona i aleshores van començar a circular rumors de què mantenia relacions incestuoses amb la seua germanastra Augusta i que estava perdent el trellat. Aïllat per la societat i amargat, Lord Byron va abandonar Anglaterra i mai va tornar a ella. El seu primer destí va ser Gènova on es va instal·lar al costat dels Shelley i Claire Clairmon i va escriure el tercer cant de “Childe Harold” i el poema narratiu “El prisionero de Chillon”. Més tard es va establir a Venècia i allí va escriure “Manfred”, una obra que possibilità que travara contacte amb Goethe. Quatre anys després es va instal·lar en Pisa, on va compondre "Caín", "Sardanápalo" i els poemes narratius “Mazeppa” i “La isla”.

 

En 1822 va fundar la revista “The Liberal” amb els poetes Percy Bysshe Shelley i Leigh Hunt, però la mort de Shelley, succeïda eixe any i una baralla amb Hunt va posar fi a esta empresa quan només s'havien publicat tres edicions. Així mateix, va entaular una polèmica literària amb el poeta Robert Southey, que havia atacat el seu “Don Juan” en el prefaci del seu llibre “Una visión del juicio final”. La resposta de Lord Byron es va caracteritzar per la sàtira més mordaç. Una prova més del seu caràcter liberal i rebel es va manifestar en 1823 quan els turcs van invadir Grècia. Lord Byron no sols es va unir a les tropes hel·lèniques, sinó que a més va realitzar donacions econòmiques a la causa. Finalment en 1824 va morir en Missolnghi víctima d'unes febres.

   
 

Principals Obres


- Horas de ocio (1807)
-
Bardos ingleses y críticos escoceses (1809)
- La peregrinación de Childe Harold (1812)
-
La novia de Abydis (1813)
-
El infiel (1813)
-
El corsario (1814)
-
Melodías hebreas (1815)
-
Manfred (1817)
-
Don Juan (1818)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José