Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Quevedo, Francisco de  

Quevedo, Francisco de, l'escriptor més àcid

(Madrid 1580 - Vilanova dels Infants 1645)

Controvertit escriptor del Segle d'Or espanyol que va destacar per la seua àcida literatura i per vore's embolicat en nombroses conspiracions del Madrid del segle XVII.

Francisco Gómez de Quevedo i Villegas, un dels principals representants del Segle d'Or espanyol, va nàixer a Madrid el 17 de setembre de 1580 al si d'una família de l'aristocràcia cortesana, el que va suposar que ostentara el títol de Senyor de La Torre Abad i Caballero de l'Orde de Santiago.

 

El poeta i prosista espanyol va cursar els seus primers estudis en el Col·legi Imperial dels jesuïtes de Madrid, passant més tard a la Universitat de Valladolid per a cursar estudis de teologia, i a la Universitat d'Alcalà d’Henars on va completar la seua formació en lingüística deprenent, a més de les llengües modernes, l'hebreu, el grec i el llatí.

 

L'any 1606 torna a Madrid per a posar-se davall la protecció del duc d'Osuna, qui l'obliga a traslladar-se a Itàlia l'any 1613, on li encarrega arriscades missions diplomàtiques encaminades a defendre el virregnat de Nàpols i Sicília. No obstant el duc d'Osuna cau en desgràcia en 1620 i Quevedo és desterrat en un primer moment a les seues possessions de La Torre de Juan Abad i después és confinat en el monestir d'Uclés (Conca).

 

Posteriorment, torna a vore's embolicat per la polèmica al defendre la proposta que l'Apòstol Santiago fóra elegit el patró d'Espanya, en contra dels carmelites que proposaven a Santa Teresa. Esta sèrie de conflictes van fer que el caràcter se li agrira i els seus escrits es tornaren més irònics. Amb el regnat de Felip IV se li va alçar el desterrament, però les experiències viscudes li havien marcat i mantindria el seu tarannà pessimista fins als seus últims dies.

 

Així mateix, Quevedo va destacar també per la seua avidesa cultural i per l'acidesa de les seues crítiques. Sobretot cap al també escriptor barroc Luis de Góngora de qui era  acèrrim enemic personal i literari. A més se li coneix com un gran misogin, les idees del qual van provocar que el seu matrimoni amb la viuda Esperanza de Mendoza es trencara als pocs mesos, provocant de nou una gran renou entre la societat madrilenya.

 

Anys després sent la temptació de participar en el curs ministerial d'Espanya, perquè el favorit del rei, el comte-duc d'Olivares, li produïx tal desconfiança que li va escriure alguns sonets carregats d'amargor. Les enemistats que es va llaurar durant esta etapa van provocar el seu empresonament en el Monestir de Sant Marcos en Lleó. Finalment va ser alliberat en 1643, però ja era un home acabat i decidix retirar-se a les seues possessions de La Torre de Juan Abad per a després instal·lar-se a Vilanova dels Infants on va morir el 8 de setembre de 1645.

   
 

Principals Obres

Parnaso español (1648)
Poderoso caballero es don Dinero
Érase un hombre a una nariz pegado
Cerrar podrá mis ojos la postrera
La vida del Buscón llamado Don Pablos (1603)
Política de Dios y gobierno de Cristo (1626)
Vida de Marco Bruto (1646)
Los sueños (1605-1622)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José