Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Pardo Bazán, Emilia  

Pardo Bazán, Emilia, la primera periodista espanyola

(A Coruña 1851- Madrid 1921)

A més d'una de les màximes representants del Naturalisme espanyol, Emilia Pardo Bazán va dedicar la seua vida a defendre la condició de la dona enfront del masclisme imperant en la societat del seu temps.

Emilia, comtessa de Pardo Bazán, va nàixer el 16 de setembre de 1851 en A Coruña en el si d'una família de l'alta aristocràcia gallega, raó per la qual se li va donar una educació acurada que feia especial insistència en la lectura. De fet, als nou anys ja s'havia llegit tota la biblioteca familiar en què es trobaven novel·les com “Don Quixot de la Manxa” i “La Ilíada”, entre altres.

 

Posteriorment, la família es va traslladar a viure a Madrid i va començar a assistir a un col·legi francés protegit per la Casa Reial on li van donar a conéixer Racine i La Fontaine. A l'edat de 12 anys, va tornar a Galícia, però llavors l'educació de la xiqueta va quedar en mans de son pare, pel que no va rebre una educació pròpiament per a dones, com solia ser habitual en l'època.

 

En 1868, amb 17 anys va contraure matrimoni amb José Quiroga, que era estudiant de dret i es van traslladar a viure a Santiago, però quan el pare d'Emilia, José Pardo Bazán va ser nomenat diputat se'n van a Madrid, on el jove matrimoni va entaular relacions amb les figures més destacades de l'època. No obstant, quan Amadeu de Savoia ascendix al tron d'Espanya, José Pardo Bazán va renunciar al seu escó i va obligar tota la família a exiliar-se, pel que Emilia va viatjar a Gran Bretanya, França i Alemanya, aprenent les llengües dels distints països en què va viure i nodrint-se de la seua literatura, sobretot de la francesa, que va influir notablement en els seus escrits posteriors.

 

Després de fer algunes temptatives literàries en la revista “Almanaque” durant la seua adolescència va concórrer en 1876 a un certamen literari en què va véncer l'escriptora Concepción Arenal amb la seua obra “Ensayo crítico del padre Feijoo”. Eixe mateix any dóna a llum al seu primer fill i per eixa raó li va dedicar el seu segon llibre, un compendi de poemes que va titular “Jaime”.

 

El seu tercer llibre, “Pascual López” va nàixer parell a la seua primera filla, Blanca, l'enllumenament de la qual li va produir unes malalties que la van obligar a viatjar a Vichy per a sotmetre's a tractament. En esta ciutat va assimilar el corrent del Naturalisme com propi, quelcom que es veurà nítidament reflectit en la seua següent novel·la “El viaje de novios” que va publicar en la revista La Época. En 1882 va veure la llum “La Tribuna”, la seua primera novel·la purament naturalista.

 

L'any següent va nàixer la seua última filla, Carmen i va publicar “La cuestión palpitante”, un llibre que va causar gran revolada i va precipitar la separació amb el seu marit. Estos fets van provocar que Pardo Bazán escriguera “El ama joven” per a explicar quins factors precipitaven un matrimoni al fracàs.

 

Dos anys més tard va conéixer un dels màxims representants del Naturalisme, Émile Zola, l'amistat del qual va mantindre durant la resta de la seua vida. Durant estos anys, l'escriptora es va tornar més productiva i va publicar “La Revolución y la novela en Rusia”, “La madre Naturaleza” i la seua obra més famosa, “Los pazos de Ulloa”.

 

En 1890 va morir son pare i amb l'herència va decidir mamprendre l'aventura de crear la primera revista espanyola dirigida per una dona, que portava per títol “Teatro crítico universal”. Des de les pàgines d'esta publicació va denunciar el masclisme existent en la societat espanyola i va advocar per una major consideració de la condició femenina.

 

Finalment, les seues denúncies van tindre fruits i es va convertir en la primera dona a ocupar la càtedra de literatura de la Universitat de Madrid. Esta gran feminista espanyola va morir a Madrid en 1921.

   
 

Principals Obres

Jaime (1876)
Pascual López (1879)
El viaje de novios (1881)
La Tribuna (1883)
Los pazos de Ulloa (1886)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José