Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Unamuno , Miguel de  

Unamuno , Miguel de, excel·lent escriptor, brillant filòsof i, sobretot, gran pensador

(Espanya, 1864-1936)

Ja fora filosofia, narrativa, poesia, teatre o política, qualsevol camp de les lletres tocat per Unamuno, per molt lleugerament que fora, canviava per a sempre.

Miquel de Unamuno ha sigut considerat un dels pensadors més importants de finals del segle XIX i principis del XX. Endinsat en les qüestions filosòfiques i en creacions literàries que poc van agradar als tres sistemes polítics amb què va haver de conviure a Espanya, Unamuno va ser víctima i heroi a un temps.

 

Com a catedràtic de la Universitat de Salamanca, va haver de dimitir en 1941 pels seus atacs contra la monarquia d'Alfons XIII. Miguel Primo de Rivera anà més lluny i va forçar el seu exili a Fuerteventura en 1924. Francisco Franco, per la seua banda, també va haver d'enfrontar-se amb el bilbaí perquè, si en un principi es va atrevir a donar el seu suport a la rebel·lió militar, no va tardar a condemnar-la.

 

L'Unamuno filòsof està marcat des del principi pels corrents racionalistes i positivistes, així com pel socialisme. De fet, va escriure alguns articles per al periòdic 'El Socialista', recolzant l'europeïtzació del país, postura que més tard canviaria cap a un punt de vista més nacionalista.

 

La qüestió de la fe és un tema que va formar part de tots els seus escrits. Bon exemple d'això és “Sant Manuel Bueno Màrtir” (1930), on mostra potser més clarament, la seua vertadera posició davant de la fe religiosa. El desig d'immortalitat, no seu propi, sinó el que pensa que posseïx tota la societat, és influència d'autors com Arthur Schopenhaner, Adolf von Harnack o Sören Aabye Kierkegaard, que li van fer qüestionar el seu racionalisme. Unamuno se sent, d'esta manera, dividit entre un pensador racionalista que no pot negar el seu esceptimisme, i el sentiment de necessitat d'un Déu que li assegure que hi ha vida després de la mort.

 

Dins de la literatura, Unamuno va poder realitzar obres en els tres gèneres: narrativa, poesia i teatre.

 

Tota la seua narrativa està marcada pels seus sentiments interiors de lluita entre raó i fe. Bona mostra d'això són "Del sentimiento trágico de la vida" (1913) i "La agonía del cristianismo" (1925).

 

En l'apartat poètic, esta angoixa sobre Déu, el temps i la mort no desapareix, de fet es pot comprovar com des del seu primer llibre “Poesies” (1907), està present.

 

Si els camps de les lletres mencionats fins al moment van ser acollits amb prou acceptació, el teatre va ser potser el més innovador de l'autor. Al ser tan esquemàtic i auster (donada la influència de la tragèdia grega clàssica), mostrava a l'espectador un teatre sense artifici, ni en personatges ni en escenari. Esta austeritat del teatre unamunià, va ser predecessora del que més endavant, artistes com Ramón Valle-Inclán, Azorín i, Federico García Lorca, van utilitzar per a les seues pròpies creacions.

   
 

Principals Obres

Paz en la guerra (1895)
La esfinge (1898)
La verdad (1899)
Poesías (1907)
Amor y pedagogía (1902)
Rosario de sonetos líricos (1911)
El espejo de la muerte (1913)
Niebla (1914)
Abel Sánchez (1917)
Tulio Montalbán (1920)
El Cristo de Velázquez (1920)
Tres novelas ejemplares y un prólogo (1920)
La tía Tula (1921)
Andanzas y visiones españolas (1922)
Rimas de dentro (1923)
Teresa (1924)
De Fuerteventura a París (1925)
Cómo se hace una novela (1927)
Romancero del destierro (1928)
San Manuel Bueno, mártir (1930)
Don Sandalio, jugador de ajedrez (1930)
El otro (1932)
Cancionero (1953)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José