Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Zorrilla, José  

Zorrilla, José, el poeta del romanticisme espanyol

(Espanya, 1817-1893)

Desgraciat en diners i desgraciat en amor. L'autor de Don Juan Tenorio no va tindre sort amb les seues relacions amoroses i sempre va viure pobre, però va ser reconegut com un dels millors poetes d'Espanya.

José Zorrilla és conegut principalment per ser el creador del genuí Don Juan Tenorio, un vertader “caçador d'amors”, amb qui l'autor guarda nombrosos semblants. Este poeta, famós internacionalment per tant com va viatjar en vida, va gaudir de popularitat des de ben prompte, però no va poder disfrutar de cap riquesa d'acord amb la importància de la seua obra.

 

Zorrilla va viure sempre pobre, amb profunds sentiments de culpa per les seues decisions juvenils i perseguint la concessió del perdó d'un pare que mai no li'l va donar.

 

Va nàixer a Valladolid el 21 de febrer de 1817. Va ser fill d'un funcionari carlí absolutista, i d'una dona submisa i obedient a la qual el marit dictava allò que havia de fer. Va estudiar lleis en les universitats de Toledo i Valladolid de 1833 al 36, però finalment va decidir refugiar-se a Madrid i abandonar-se a una vida bohèmia sense límits. La seua fama va arribar un any després, quan l'il·lustre Mariano José de Larra va morir. En l'acte de sepultura, Zorrilla no va tindre cap pudor a dedicar a l'escriptor el poema “A la memoria del joven literato don Mariano José Larra” enfront del nombrós grup d'assistents. Immediatament va quedar patent la capacitat poètica del val·lisoletà.

 

En 1839 es va casar amb Florentina O'Reilly, una viuda diversos anys major que l'escriptor, que marcaria amargament la seua vida, la seua relació amb son pare i, en conseqüència, la temàtica de la seua obra. Va ser en esta època quan va escriure la seua novel·la més cèlebre, “Don Juan Tenorio” (1844). En 1845 va viatjar a França, on va tindre l'ocasió de conéixer a Dumas, George Sand, Musset i Gautier.

 

Ja de tornada a Madrid, va ser nomenat membre de la Junta del Teatre Espanyol, va ser acollit per la Reial Acadèmia i també va ser lloat públicament pel Liceu. Lamentablement, esta carrera d'excel·lent propaganda pública es va vore truncada per la mort de son pare en 1849, tan sols cinc anys després de la de sa mare. Mai no va poder superar este colp. El pare, contrari a la decisió del fill de fugir de casa i dels seus estudis i, sobretot, contrari a la boda amb O'Reilly, mai va cessar a retraure-li el seu comportament. Després d'esta mort, Zorrilla perdia per a sempre la possibilitat de ser perdonat per la seua família.

 

El poeta va decidir fugir del país i deixar arrere no sols el fantasma de la seua família, sinó al seu propi matrimoni, que mai va funcionar realment. El seu primer destí va ser París, on es va enamorar de Laila. Més tard va estar vivint a Londres, sempre amb problemes econòmics. El conegut rellotger Losada el va ajudar en el que va poder, però finalment Zorrilla va triar viatjar més lluny i es va instal·lar a Mèxic de 1854 a 1866, amb una breu estada d'un any en Cuba (1858). Durant estos anys tampoc va poder separar-se de la pobresa, a pesar de ser nomenat director del Teatre Nacional de Mèxic i continuar sent reconegut com un gran poeta.

 

En 1866 va tornar a Espanya a la recerca d'un futur millor. La mort de la seua esposa i l'absència de la seua família li donaven llibertat per a començar de nou. Es va casar una altra vegada en 1869, va rebre una comissió governamental a Roma i se li va concedir una pensió nacional. Però de res va servir tot això per a alliberar-se de la maledicció de la pobresa, que el va acompanyar fins a la seua mort en 1893. Els últims anys va augmentar la seua fama donant recitals públics, sent nomenat amb diversos càrrecs, entre els que destaca el de cronista de Valladolid i, per damunt de tot, va ser coronat en presència de la reina regent Isabel II com a poeta nacional a Granada (1889), ciutat a la què havia dedicat un èpic poema en 1852 “Granada”.

   
 

Principals Obres

Poesías (1837)
Vivir loco y morir más (1837)
Leyendas (1840)
El zapatero y el rey (1840)
Sofronia (1843)
El puñal del godo (1843)
Don Juan Tenorio (1844)
La calentura(1847)
El rey loco (1847)
Traidor, inconfeso y mártir (1849)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José