Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Alarcón, Pedro Antonio de  

Alarcón, Pedro Antonio de, romanticisme o realisme?

(1833-1891)

Pedro Antonio d'Alarcón és considerat el millor exemple de 'escriptor de transició', al navegar durant tota la seua vida literària entre els mars del romanticisme i del realisme, però sense arribar a inclinar-se completament per cap de les dos.

En Guadix, Granada, allà per l'any 1833, va nàixer qui seria un dels personatges més importants del món de les lletres del segle XIX. S'anomenava Pedro Antonio d'Alarcón i només d'anomenar-lo s'evoquen en la memòria títols com “El sombrero de 3 picos” o “Diario de un testimonio de la Guerra de Àfrica”, símbols inigualables del realisme incipient i del periodisme moralista, respectivament.

 

Alarcón va començar molt jovençà el seu camí com a cronista de guerra, en la contesa que Espanya va iniciar a Àfrica i que tan lamentable desenllaç va sofrir. A l'edat de 26 anys, el novell periodista granadí va acompanyar a les tropes espanyoles, tant física com literàriament. La seua funció, a més de plasmar per a tots els lectors de la Península les dades i fetes succeïdes en el continent africà, també va estar centrada a exalçar el valor, el coratge i la professionalitat dels seus compatriotes. Esta redacció, profundament patriòtica, li va servir Alarcón en el seu futur, tant social com literari. En la vida política, l'autor va ser més que reconegut al ser condecorat amb la ‘Cruz de María Isabel Luisa’, a més de ser conegut per tots els lectors de 'El Museo Universal', periòdic a què remetia les seues cròniques. Una vegada recopilades en “Diari d'un testimoni de la Guerra d'Àfrica”, l'obra es va convertir en un autèntic èxit, i arribaren a vendre's 25.000 exemplars.

 

D'altra banda, en la part literària, va experimentar una gradual evolució des del romanticisme tardà cap al realisme més detallista, fruit en part del seu afany per detallar en la guerra aquells paisatges africans que tantes emocions despertaven en l'autor.

 

Els seus començaments van ser, per tant, posseïdors de cert romanticisme, que l'autor va voler salvaguardar a pesar d'estar en decadència. Va començar amb alguns relats breus en 1852. Una vegada tornat de la guerra, l'escriptor va crear relats més detallistes i inclús va provar sort amb la poesia i el teatre.

 

Al costat de “Diari...”, “De Madrid a Nápoles” (1861) i “La Alpujarra” (1873) són les altres dos obres que espenten Alarcón pel camí cap al realisme literari, que culmina per a ell amb “El escándalo” (1875).

 

“El escándalo” combina la problemàtica religiosa amb la crítica social, per a convertir-se en el que va ser la seua obra més ambiciosa, però sense arribar a la perfecció realista. Alarcón aconseguix en les seues obres una descripció realista de les coses, les circumstàncies i l'entorn, però en raríssimes ocasions construïx als seus personatges sense caure en el romanticisme.

 

Així va ser Pere Antoni d'Alarcón, un escriptor de transició, que mai va arribar a abandonar del tot la tradició romàntica, i que tampoc va aconseguir aprofitar completament les possibilitats que brindava el realisme.

   
 

Principals Obres

El final de Norma (1855)
Diario de un testigo de la guerra de África (1859)
De Madrid a Nápoles (1861)
La Alpujarra (1873)
El sombrero de tres picos (1874)
El hijo pródigo (1875)
El escándalo (1875)
El niño de la bola (1878)
La Pródiga (1880)
El capitán Veneno (1881)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José