Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Dostoievski, Fiodor  

Dostoievski, Fiodor, retrat de l’ànima humana

(Moscou 1821 – Sant Petersburg 1881)

Tota l'obra de Dostoievski està marcada per una característica comuna: mostrar la situació social dels marginats, desheretats i dels més humils.

El 30 d'octubre de 1821 naix a Moscou Fiodor Mijailovich Dostoievski. Fill de Mikhaïl Andréievich -metge de l'Hospital de Maria per a indigents- i de Maria Fiódorovna Necháieva -devota mestressa de casa-, era el segon de huit germans. Tota la família vivia en una minúscula casa dins de l'hospital, ubicat en un dels barris més pobres de Moscou.

 

Quan tenia sis anys, condecoren el seu pare amb l'Orde de Santa Anna i el nomenen Assessor Col·legiat, per la qual cosa entra a formar part de la noblesa russa i adquireix una aldea i un poble a Tula. Deu anys després, en 1837, mor la seua mare a causa d'una tisi.

 

El 16 de gener de 1839, un any després de la seua entrada en l'escola d'Enginyers Militars, el seu pare és assassinat pels seus serfs. A partir d'aquest moment, la família de sa mare es fa càrrec dels orfes i d'administrar la hisenda.

 

Fins a 1844 Dostoievski no comença la seua carrera literària. Per a saldar un deute de 300 rubles amb un usurer, accepta traduir la novel·la de Balzac, "Eugéne Grandet". Aquest fet li fa demanar l'excedència en l'exèrcit per a dedicar-se per complet a la literatura. Pocs mesos després acaba la seua primera novel·la, "Pobres Gents".

 

El 23 d'abril de 1849, Dostoievski és detingut per pertànyer al grup del socialisme utòpic Petrashevski. Els 123 detinguts són condemnats a mort. El dia de l'execució, quan els tres primers reus es trobaven amb els ulls embenats i davant de l'escamot d'afusellament, reben la bona notícia que la pena ha sigut substituïda per treballs forçats. A l'escriptor se'l condemna a quatre anys de treballs forçats al centre penitenciari d'Omsk i a la seua posterior incorporació a files com a soldat ras.

 

En 1857, es produeixen dos grans fets en la vida de Fiodor Dostoievski: es casa amb la viuda Maria Dmitrievna Isaieva i el tsar Alexandre II li concedeix l'amnistia. Torna a tindre els privilegis de la noblesa i a publicar les seues novel·les.

 

Després de deu anys de patiments, Dostoievski torna a Sant Petersburg totalment canviat. Ara el caracteritza la seua forta resignació cristiana i l'accentuat conservadorisme tant polític com social.

 

En 1864, moren la seua dona i el seu germà en qüestió de mesos. Dostoievski es fa càrrec de la família del germà i, al no poder fer front a les despeses que això suposa, accepta el contracte amb l'editor Stellovski per a publicar les seues obres completes. Al mateix temps, haurà d'escriure "Crim i Càstig", ja que li sol·licita a l'editor Katkov el pagament per avançat d'aquesta novel·la encara no escrita.

 

Ana Snítkina, la jove que l’ajuda en la mecanografia de "El jugador" i a acabar "Crim i Càstig", es convertirà el 15 de febrer de 1867 en la seua segona esposa. Dostoievski culmina la seua producció literària en 1878 quan és elegit membre de l'Acadèmia de les Ciències i escriu "Els germans Karamazov". En 1881, pocs mesos després de ser aclamat per la multitud en el centenari del naixement de Pushkin, mor en el seu Moscou natal.

   
 

Principals Obres

Pobres gents (1846)
El doble (1846)
Memòries de la casa dels morts (1861-1862)
Notes d’hivern sobre impressions d’estiu (1863)
Memòries del subsòl (1864)
El jugador (1866)
Crim i càstig (1866)
Els endimoniats (1871-1872)
Els germans Karamazov (1879-1880)
L’idiota (1868-1869)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José