Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Alighieri, Dante  

Alighieri, Dante, oda a Beatriu, oda a Itàlia

(Itàlia, 1265-1321)

Va perseguir tota la seua vida somnis inabastables. La seua obsessió amorosa per la difunta Beatriu i el seu desig d’unificació de l'imperi italià només es van fer realitat en les seues obres.

D'ell es coneix àmpliament la fama aconseguida per la seua “Divina comèdia” i la seua autobiogràfica ”La vida nova”. Però Dant no era un simple literat de la seua època, sinó tot un polític, pensador i idealista de la baixa Edat Mitjana.

 

Dant Alighieri va nàixer a Florència l'any 1265. Ja en la seua infància va destacar literàriament amb sonets amorosos i cançons en què mescla idees sobre l'amor i el misticisme. Un dels fets que va influir més en esta tendra alabança a l'amor, va ser el conéixer amb tan sols 8 anys a Bice di Folco Portinari (Beatriu), major que ell tan sols en un any. La va arribar a vore únicament dos vegades més, abans que morira amb escassos 20 anys. Mai es va atrevir a parlar-li.

 

Este amor impossible es va quedar gravat a foc en l'ànima de l'escriptor i és per això que la figura de Beatriu apareix amb major o menor importància en les seues principals obres literàries.

 

En “La vida nova”, Dant es deixa arrossegar per una diversitat de poemes en forma de sonet o de canzone, entre els que s'enreden alguns textos en prosa. Tot això per a narrar successos relacionats amb l'amor que Beatriu va despertar en l'autor. Esta obra està considerada, des del punt de vista històric, una autèntica joia autobiogràfica de l'artista italià.

 

La segona aparició més important de Beatriu és en la “Divina comèdia”, relat al·legòric del pas d'un home pel Purgatori, el Paradís i l'Infern. Beatriu s'encarregarà d'acompanyar al protagonista per l'anhelat Paradís, mentre que Virgili serà el seu guia en els altres dos escenaris no tan agradables.

 

L'aportació escrita de Dant, no obstant, no es limita a invencions quasi místiques. La seua activa participació política es va acompanyar de profunds relats històrics amb tints idealistes.

 

En un principi, va recolzar el bàndol dels güelfs, seguint la descendència familiar. Estos, es van oposar fins i tot militarment amb els gibelins, en violentes batalles, en alguna de les quals va formar part l'autor. Era l'any 1289 i, a més de guerrejar, Dant va conéixer l'amor correspost amb Gemma di Manetto Donati.

 

En 1295 va estar inscrit en el gremi de metges i apotecaris, fet que li va ajudar sens dubte per a donar el següent pas cinc anys més tard i convertir-se en un dels sis magistrats de Florència.

 

Una escissió interna dels güelfs va provocar, entre altres coses, l'exili del poeta, baix amenaça de mort per no pagar una elevada multa que li van exigir els güelfs vencedors.

 

Els somnis de Dant d'una Itàlia unificada per un sol rei, van ser truncats amb la mort d'Enric VII en 1313. “El tractat De Monarchia” (1310) és un bon exemple de les idees polítiques de l'escriptor i de la seua facilitat per a representar amb paraules tots els esdeveniments històrics que li van acompanyar en la seua fracassada trajectòria política.

 

Literàriament, Dant està influenciat per la poesia amorosa trobadoresca de la Provença francesa, així com del dolce stil nuovo (poesia florentina d'aquells anys). De fet, la seua defensa del dialecte florentí va assentar les bases per al que posteriorment serà l'idioma italià.

   
 

Principals Obres

Fiore (1293)
Vida nueva (1294)
Detto d'Amore (1300)
De vulgari eloquentia (1305)
El Banquete (1307)
Rimas (1308)
El tratado De Monarchia (1310)
Epistolas (1316)
Eglogas (1320)
Divina comedia (1321)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José