Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Schiller, Friedrich von  

Schiller, Friedrich von, poeta, dramaturg, filòsof i historiador alemany

(1759 - 1805)

Les seues dificultats en la vida i en la seua activitat artística no van impedir que finalment se li reconeguera el mèrit al millor dramaturg que ha tingut Alemanya.

Friedrich von Schiller està considerat ara com ara com el millor dramaturg de tota la història literària d'Alemanya. Les seues obres, contemporànies a la Revolució Francesa, van apel·lar a la formació de l'home cap a un caràcter raonable, liberal i pacífic, en contra de la violència que s'estenia per Europa.

La seua infància no fue precisament fàcil. Fue fill de Johann Caspar Schiller i Elisabeth Dorothea Schiller. En contra de la voluntat dels seus pares, el duc de Wurttemberg va fer que l'ingressaren en 1773 en l'acadèmia militar “Hohe Karlsschule”. Allí va començar a estudiar dret, si bé el que més li va marcar i militarisme amb què eren tractats els alumnes. Més avant es va bolcar en l'estudi de la medicina i en 1780 li van deixar eixir com metge militar. Però poc li va durar eixe fugaç període de llibertat, ja que a pesar de la prohibició del duc, va acudir en 1782 a veure la seua obra “Die Räuber” en el Teatre Nacional de Mannheim. El duc el va tancar 14 dies en el calabós i li va prohibir fins a nova orde escriure comèdies o qualsevol cosa semblant.

Posteriorment li van destinar a Stuttgart com metge militar del pitjor regiment que existia. El sou era irrisori, li anà denegat el permís d'exercir la medicina a malalts no militars, i a més l'ambient cultural era molt pobre en la ciutat. Al no aguantar més esta situació, fuig de Stuttgart i pot continuar lliurement la seua carrera literària.

No obstant això, fins llavors Schiller no havia parat d'escriure. A més de la mencionada “Die Räuber”, també es va encarregar de desenvolupar “L'estudiant de Nassau”, “El capvespre” i “Els bandits”.

La vida de Schiller va continuar d'una manera un poc més plàcid i sempre rodejat de figures literàries amb major o menor pes en la influència artística de l'època. Goethe va ser l'escriptor més famós que va tindre com a company. De fet la seua amistat anà enfortint-se amb el temps, arribant a compartir la casa en determinats moments, així com les seues inspiracions i projectes narratius.

Altres figures que li van acompanyar en vida van ser Charlotte von Kalb, Christian Gottfried Körner, Johann Gottfried von Herder, Christoph Martin Wieland, Wilhelm von Humboldt, etc.

Sempre fidel als seus ideals, Schiller anà variant la seua proclamació per la llibertat movent-se entre diferents aigües que incloïen liberalisme, incipient comunisme, anti-revolucionisme i, per damunt de tot, humanisme. De fet, les seues novelles “Intrigas y amor” (1783) i “Don Carlos” (1787) tenien una gran afinitat amb el moviment del Sturm und Drang (tempestat i impuls) per la seua insistència en la llibertat i la moralitat personals i el seu gran poder dramàtic. En concret, “Don Carlos”, marca per a Schiller una transició cap a un estil d'escriptura més clàssic.

Les derivades polèmiques de les seues obres no impideron que durant la seua vida se li reconeguera el mèrit com a escriptor, historiador i pensador. En 1792 Schiller anà anomenat Ciutadà d'Honor de la República Francesa per “Die Räuber”. La seua “Historia de la Guerra de los Treina Años” li va convertir en l'historiògraf més important que havia tingut fins llavors Alemanya. Finalment, el 16 de novembre de 1802 se li va concedir un títol de noblesa i se li va permetre anomenar-se a partir d'eixe moment Friedrich von Schiller.

   
 

Principals Obres

Die Räuber (en el que se encuentra el Hektorlied, La canción de Héctor) (1781)
Kabale und Liebe (1783)
Die Verschwörung des Fiesco zu Genua (1784)

Die Schaubühne als eine moralische Anstalt betrachtet (1784)
Ode an die Freude (1786)
Resignation (1786)
Der Verbrecher aus verlorener Ehre (1786)
Don Carlos (1787/88)
Geschichte des Abfalls der Vereinigten Niederlande von der spanischen Regierung (1788)
Was heißt und zu welchem Ende studiert man Universalgeschichte? Geschichte des dreißigjährigen Krieges. (1790)
Über den Grund des Vergnügens an tragischen Gegenständen (1792)
Augustenburger Briefe (1793)
Anmut und Würde (1793)
Kallias-Briefe (1793)
Die Teilung der Erde (1795)
Die Horen (1795)
Über die ästhetische Erziehung des Menschen (1795)
Über naive und sentimentalische Dichtung (1795)
Der Handschuh (1797)
Der Taucher (1797)
Die Kraniche des Ibykus (1797)
Der Ring des Polykrates (1798)
Die Bürgschaft (1798)
Das Lied von der Glocke (1799)
Kallias oder Über die Schönheit
Kleinere prosaische Schriften (1801)
Das Siegesfest (1803)
Wilhelm Tell (1803/04)
Die Huldigung der Künste (1804)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José