Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Maquiavelo, Nicolás  

Maquiavelo, Nicolás, el fi justifica els mitjans

(1469 – 1527)

L'historiador polític més calculador no tenia més objectius que una sobirania forta davant dels perills i inestabilitats de la seua època.

La màxima “el fi justifica els mitjans” va ser atribuïda a Nicolás Maquiavelo pel seu pensament polític caracteritzat per molts investigadors com a dèspota, fred i amoral. Segons esta premissa, un governant hauria d'utilitzar tots els mitjans disponibles al seu abast, sense limitar-se per la moral o l'ètica, amb l'objectiu d'aconseguir una meta que ho meresca.

 

Maquiavelo , no obstant això, no ha d'observar-se com un ser inhumà i privat de sentiments. Simplement, cal ubicar-lo en una època marcada per la inestabilitat social i política, en la que diferents teories polítiques lluitaven per aconseguir un mètode efectiu amb què controlar tots els problemes dels segles XV i XVI, sense que tot el govern caiguera en l'intent.

 

Este autor experimentat en teoria política va nàixer a Florència (Itàlia) el 3 de maig de 1469. Va començar a destacar dins de l'entramat polític a finals de segle, coincidint amb la proclamació de la República. Famoses són algunes de les seues actuacions diplomàtiques, que van augmentar el seu prestigi davant dels caps d'Estat del moment. Cal destacar la seua intervenció davant del rei francés (1504, 1510-1511), la Santa Seu (1506) i l'emperador (1507-1508).

 

Durant estes actuacions, Maquiavelo va contactar amb importants governants, sobretot amb el poderós Cèsar Borja. Però l'autor va acompanyar la mateixa sort que la República i, després de la seua desintegració en 1512, va perdre tots els seus privilegis com a funcionari de l'Estat, així com la confiança en la seua persona. Va intentar el favor dels governants del moment, els Médici, però mai va aconseguir recuperar l'estatus que tenia anteriorment. Més endavant, en 1527, la República va tornar a prendre forma, però els seus acostaments als Médici feien sospitar de la seua fiabilitat.

 

Encara així, Maquiavelo va passar a la posteritat, més que per les seues decisions polítiques, pels seus famosos llibres dirigits als governants a fi que estos saberen com tractar al poble. Destaca per damunt de diverses obres, “El Príncep” escrita en 1513 i publicada en 1532, en la que l'autor intenta defendre a tota costa teories per les quals el governant pot mantindre la seua sobirania i mandat, davant de qualsevol vicissitud.

 

Teories com que l'única cosa important per al governant és el poder, que l'ètica no és vàlida per a prendre decisions en El Govern o el favoritisme cap a la simulació, aparençar el que no s'és, per a obtindre favors dels altres, són característiques bàsiques de l'obra.

Tot i així, no és l'única obra de Maquiavelo. Altres creacions seues que han transcendit per la seua importància històrica són “Sobre l'art de la guerra” (1521), sobre els avantatges que ocasionen les tropes reclutades enfront de les mercenàries. Les “Històries florentines” (1525), cròniques de la ciutat, en termes de causalitat històrica, la biografia “Vida de Castruccio Castracani” (1520), el poema “La mandràgora” (1524), que és una increïble sàtira sobre la corrupció de la societat italiana del seu temps, etc.

 

El temps i l'anàlisi li ha concedit el privilegiat títol de geni literari i polític, però sempre serà conegut per fomentar, entre altres coses, el despotisme, la tirania i l'esperit nacionalista per a aconseguir una sobirania plena i ferma.

   
 

Principals Obres

Vida de Castruccio Castracani (1520)
Sobre el arte de la guerra (1521)
La Historias florentinas (1525)
La mandrágora (1524)
Discurso sobra la primera década de Tito Livio (1531)
El Príncipe (1532)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José