Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Aristóteles  

Aristóteles, el coneixement basat en l'experimentació

(Estagiera (Macedònia) 384 aC – Calcis (Grècia) 322 aC)

Amb els pocs fragments que tenim de la seua obra, Aristòtil s'erigix com a pensador de pensadors. Empirista tota la seua vida, va ser capaç de fer ombra amb les seues teories filosòfiques al seu propi mestre, Plató.

Aristòtil va ser un dels pensadors clàssics de la filosofia occidental. Va assentar les bases i precedents de diversos estudis i disciplines i, en la majoria d'estudis filosòfics, és el punt de partida (junt amb Plató) cap a la resta de pensadors influents des de l'època intel·lectual grega.

 

Son pare, Nicòmac, va ser metge del rei de Macedònia. Tal vegada d'ell adquirix el gust i la necessitat validar les seues tesis a través de l'experimentació. De fet, la seua joventut la va passar instruint-se com a aristòcrata. No obstant això, als 18 anys va ser enviat a Atenes a l'Acadèmia de Plató per a seguir amb la seua educació. No l'abandonaria fins a la mort del seu mestre.

 

L'experimentació, enfront de l'idealisme platònic
A pesar de ser deixeble de Plató, Aristòtil qüestionava els seus plantejaments, sense deixar per això de costat les seues ensenyances. Critica el món de les Idees de Plató per considerar que no hi ha separació entre este i el real o sensible. Aristòtil considera que el coneixement està vinculat directament amb les coses i els processos reals.

 

És perquè, un pensador empirista, que busca fonamentar les idees en l'experiència. Aristòtil anomenarà al que existix, a la qual cosa és, ousía (substància o entitat) que, al seu torn, es compon, de matèria i forma.

 

Va passar diversos anys ensenyant en diverses ciutats fins que Filip de Macedònia, fill del rei a qui va servir son pare, el crida perquè exercisca com a mestre del seu fill, el futur Alexandre el Gran, a qui va poder instruir durant diversos anys.

 

Després de la seua estada amb què seria Emperador una miqueta més tard, Aristòtil, en competició amb l'Acadèmia de Plató, dirigida per alguns dels seus deixebles, va fundar la seua pròpia escola a Atenes, el Liceu, on donava classes als seus nombrosos alumnes.

 

En el Liceu es va gestar la major part de les seues creacions. Totes elles estaven creades en una base dialèctica. Lamentablement, gran part de la seua obra ha desaparegut i només han sobreviscut uns pocs fragments.

 

De totes maneres, per referència d'alguns dels seus alumnes més prestigiosos, així com pels pocs textos que s'ha aconseguit conservar fins a l'actualitat, descobrim que a més de a la metafísica, el pensador es va dedicar a diverses disciplines. D'una banda, a l'astronomia. De fet, les seues teories geocèntriques (defensa que la Terra és el centre de l'Univers) estarien en vigor fins a les teories heliocèntriques (defensa que la Terra i la resta de planetes giren al voltant del Sol) de Copèrnic en el segle XVI.

 

També destaca per les seues teories polítiques, totalment noves fins llavors. En la seua obra “Política” va explicar sis formes de govern: monarquia, aristocràcia, democràcia, oclocracia (govern irracional i demagògic de la majoria), oligarquia i tirania.

 

En el seu interés per la biologia, va fer diverses taxonomies d'animals i va explicar l'aparició dels mateixos a través de la Generació espontània, teoria que només es veuria refutada per Pasteur en el segle XIX. Esta “Generació espontània” era conseqüència d'una força desconeguda que el va denominar “entelèquia”.

 

Però no tota la seua obra es va veure refutada posteriorment. Les seues teories d'evolució política seguixen estudiant-se en l'actualitat i, junt amb Plató a Sòcrates, va crear les bases necessàries per a estudiar el coneixement. Aristòtil ha sigut un gran pilar filosòfic, tant per les seues teories vàlides com aquelles que han sigut refutades. Perquè ambdós parts han sigut estudiades al llarg dels segles.

   
 

Principals Obres

Tratados de Lógica I y II
De Anima
Ética a Nicómaco
Ética a Eudemo
Política
Retórica
Investigación sobre los animales
Metafísica
Reproducción de los animales
Física
Acerca del cielo
Partes de los animales
Problemas
Fragmentos


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José