Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Baudelaire, Charles  

Baudelaire, Charles, el poeta maleït

(9 de abril de 1821 - 31 de agosto de 1867)

Charles Pierre Baudelaire, poeta francés que també es va dedicar a la crítica d'art i la traducció. Va tindre una gran influència sobre la poesia en el segle XIX i el XX.

Nascut en Paris, el 9 d'abril de 1821 en el si d'una família ben acomodada, Baudelaire va descobrir prompte el gust per les lletres gràcies a son pare, un exsacerdot de 60 anys d'edat. De sa mare, que no arribava als 30 anys i amb qui va mantindre una relació molt unida (alguns autors asseguren que patia de complex d'Èdip), va aprendre anglés encara sent un xiquet.

No obstant, Baudelaire va ser criat per la seua passejadora, Mariette, a qui recorda en un poema inclòs en la seua obra Les flors del Mal.

Després de la mort de son pare, sa mare no va tardar a tornar a casar-se amb Escacs Aupick, que arribaria a ser general comandant de la plaça forta de París. Baudelaire, que llavors tenia tan sols 7 anys, va viure este matrimoni com un abandó per part de sa mare i mai va arribar a tindre bones relacions amb Aupick.

Anys més tard va ser internat en el col·legi Louis li Grand, on ja va començar a mostrar el seu costat bohemi i liberal fins a finalment ser expulsat.

A pesar de saber des de xiquet que desitjava dedicar-se a l'escriptura, va ingressar en la facultat de Dret, etapa de la seua vida que va dedicar a portar una vida completament despreocupada. Els altercats amb la seua família van ser cada vegada més freqüents per la seua cada vegada major addicció a les drogues i les seues estades en prostíbuls. En un d'ells va conéixer Sarah, una prostituta fesol que li va contagiar la sífilis que més tard acabaria amb la seua vida. Es referix a ella en un dels seus poemes en Les flors del Mal.

Per a distanciar-li de l'ambiente bohemi i liberal pel qual es movia, son pare adoptiu li va manar a l'Índia, però Baudelaire, que només desitjava tornar a Paris, va desembarcar en les illes Mauricio i va tornar a la seua ciutat natal per a tornar als seus antics costums desordenats.

Va ser llavors quan va conéixer a Jeanne Duval, una bella actriu mulata que es va convertir en el seu amant més volguda i en la inspiració d'algunes dels seus més brillants i controvertides poesies.

Va rebre l'herència de son pare biològic, fins que se la va retirar la seua família 2 anys més tard per no saber administrar-la i malgastar més de la mitat a portar una vida de dandi.

Després d'una llarga etapa de deutes i problemes econòmics, va començar a ser reconegut, no com a escriptor, sinó com a crític d'art i més tard com a traductor d'Edgar Allan Poe. Un autor amb què se sentia profundament identificat i que qualifica com a ànima bessona.

En 1857 va publicar la seua obra més coneguda hui en dia, Les flors del mal, obra que va causar una gran polèmica i per la que va ser processat per ofenses a la moral pública i els bons costums. Es va dictar l'orde de suprimir sis dels poemes i se li va imposar una multa de tres-cents francs. Però res d'açò va poder impedir que l'obra es reeditara en 1861. A la nova versió se li van afegir uns trenta-cinc textos inèdits.

En esta època també es van publicar Xicotets poemes en prosa, Paradisos artificials i l'estudi Richard Wagner et Tannhäuser à Paris.

En 1864 va decidir viatjar a Bèlgica on es va quedar dos anys intentant guanyar-se la vida dictant conferències. Tots els seus intents de treball es van convertir en fracassos i es va venjar de la falta d'acceptació del país escrivint un pamflet titulat Pobre Bèlgica!

Va morir finalment en Paris, en els braços de sa mare, després d'una paràlisi que li va deixar sense parla. Va ser soterrat en el cementeri de Montparnasse.

Charles Baudelaire va resumir per a molts els valors i l'actitud del poeta romàntic; per a altres va ser el gran pilar del simbolisme i del decadentisme. Però sens dubte, va obrir un important camí per a la poesia moderna.

   
 

Principals Obres

Le Salon de 1845 (1845)
Le Salon de 1846 (1846)
La Fanfarlo (1847)
Du vin et du haschisch (1851)
Journaux intimes (1851-1862)
Les Fleurs du mal (1857)
Le Salon de 1859 (1859)
Les Paradis artificiels / Los paraísos artificiales (1860)
Réflexions sur quelques-uns de mes contemporains (1862)
Richard Wagner et Tannhaüser à Paris (1862)
Petits poèmes en prose o Le Spleen de Paris (1862)
Le Peintre de la vie moderne (1863)
L'œuvre et la vie d'Eugène Delacroix (1863)
Mon cœur mis à nu (1864)
Fusées (1867)
Curiosités esthétiques (1868)
L'art romantique (1869)


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José