Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Rubén Darío   

Rubén Darío , el poeta de la modernitat

(Matagalpa 1867 – León 1916)

Felíx Rubén Garcia-Sarmiento conegut com Rubén Darío, va ser l'iniciador i màxim representant del Modernisme literari en llengua castellana. Va ser la persona més influent en la poesia del segle XX, especialment en l'àmbit hispànic.

Darío va nàixer a Metapa, xicoteta població de  Nicaragua el 18 de gener de 1867, però al mes del seu naixement es va mudar a la ciutat de León. Va viure amb els seus iaios materns. Escriptor precoç, als 12 anys va publicar els seus primers poemes: “La Fe” “Una lágrima” i “El Desengaño”.  Als 15 anys, es va plantar davant del President Joaquín Zabala, el qual ja havia sentit parlar de Darío, i li va demanar ajuda per a poder estudiar a Europa, després de llegir un poema que havia escrit en contra de la seua pàtria i de la religió de la mateixa. Òbviament el president va contestar: “Fill meu, si així escrius ara contra la religió dels teus pares i de la teua pàtria, que serà si te'n vas a Europa a aprendre coses pitjors?"

 

Prompte va començar a viatjar amb molta assiduïtat, buscava treballs, sempre relacionats amb les lletres, que li permetera anar d'un lloc a un altre. El seu objectiu era recórrer-se el nombre més gran de ciutats possible, per a aprendre de totes elles, i el seu somni era viatjar a Europa. En tots els seus viatges va conéixer personatges importants de les lletres com Juan Ramón Jiménez, Ramón María del Valle-Inclán, Jacinto Benavente, Antonio Machado, Francisco Gavidia, Pedro Balmaceda, etc.

 

Va ser precisament en un dels seus viatges, dels primers a Santiago, on Darío va consolidar la seua cultura literària. Va estudiar a fons les noves corrents poètiques europees. Després de publicar en 1887 tres dels seus llibres de poemes: “Abrojos”, “Canto épico a las glorias de Chile” i “Rimas”,  va aparéixer el seu quart llibre “Azul” l'obra que assentaria les bases del modernisme.

 

Darío va ser conegut com el màxim exponent d'este moviment, va consolidar la seua posició amb Prosas profanas y otros poemas (1896-1901), Cantos de vida y esperanza (1905) i El canto errante (1907), tres llibres amb els quals va aconseguir la seua maduresa lírica i que van aparéixer articulats en un pròleg comú que constituïx la més clara exposició de la seua poètica.

 

En 1899 va arribar a Barcelona, on va escriure les seues primeres cròniques. Més endavant i ja a Madrid, va tindre ocasió de freqüentar als components de la nova generació d'escriptors espanyols: Unamuno, Valle-Inclán, Machado, Azorín, Baroja, Juan Ramón Jiménez, etc. Va ser  a Madrid també on va conéixer a la que seria la seua esposa, Francisca Sánchez, amb qui en 1907 va tindre el seu primer fill, Rubén Darío Sánchez, nascut a París. Durant estos anys va ser cònsol de Nicaragua a París i després a Madrid, però en 1910 la revolució d'Estrada el va destituir de tots els seus càrrecs.

 

En 1902 va conéixer en la capital francesa al jove poeta espanyol, Antonio Machado, declarat admirador de la seua obra. Al març de 1903 va ser anomenat cònsol de Nicaragua, la qual cosa li va permetre viure amb major alleujament econòmic. En 1905 va publicar a Madrid el tercer dels llibres capitals de la seua obra poètica: “Cantos de vida y esperanza, los cisnes y otros poemas”. En 1912 va acceptar l'oferta dels empresaris uruguaians Rubén i Alfredo Guido per a dirigir les revistes Mundial i Elegancias. I per a promocionar-la, va viatjar per diversos països de Sud-amèrica.

 

Darío va destacar especialment per la riquesa i musicalitat de la seua poesia i per les invencions mètriques que va aportar a la lírica en llengua castellana, inspirades en part en Victor Hugo. Va ser el gran asimilador de corrents i estils, en especial del parnassianisme i del simbolisme francesos.

 

Va tornar a León, la ciutat de la seua infància, el 7 de gener de 1916 i va morir menys d'un mes després, el 6 de febrer. Les honres fúnebres van durar diversos dies. Va ser sepultat en la Catedral de la ciutat de León el 13 de febrer del mateix any.

   
 

Principals Obres

Poesia


- Abrojos. Santiago de Chile: Imprenta Cervantes, 1887.


- Rimas. Santiago de Chile: Imprenta Cervantes, 1887.


- Azul 1890.


- Primeras notas, 1888.


- Prosas profanas y otros poemas. 1901.


Cantos de vida y esperanza. Los cisnes y otros poemas 1905.


- Oda a Mitre 1906.


- El canto errante 1907.


- Poema del otoño y otros poemas 1910.


- Canto a la Argentina y otros poemas 1914.


- Lira póstuma 1919.



Prosa


- Los raros 1906.


- España contemporánea 1901.


- Peregrinaciones 1901.


- La caravana pasa 1902.


- Tierras solares 1904.


- Opiniones. Madrid 1906.


- El viaje a Nicaragua e Intermezzo tropical 1909.


- Letras 1911.


- Todo al vuelo 1912.


- La vida de Rubén Darío escrita por él mismo 1913.


- La isla de oro 1915


- Historia de mis libros 1916.


- Prosa dispersa 1919.


Obres completes


- Obras completas. Pròlog d'Alberto Ghiraldo 1917-1919


- Obras completas. Edició d'Alberto Ghiraldo i Andrés González 1923-1929


- Obras poéticas completas.1932.


- Obras completas. Edició de M. Sanmiguel Raimúndez i Emilio Gascó Contell 1950-1953  


- Poesías. Edició d'Ernesto Mejía Sánchez. 1952.


- Poesías completas. Edició d'Alfonso Méndez Plancarte1952.


- Edición revisada, per Antonio Oliver Belmás, en 1957.


- Obras completas.1971


- Poesía. Edició d'Ernesto Mejía Sánchez. 1977.


- Obras completas 2003


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José