Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Llull, Ramon  

Llull, Ramon , el teòleg missioner

(1235 – 1315)

Va dedicar la seua vida a la teologia i a predicar la religió cristiana, sobretot gràcies a les seues obres que van recórrer tot el món conegut fins al moment pels espanyols.

Va deixar la seua família, va deixar els seus béns i es va fer predicador. Fins a eixe punt va arribar la creença de Ramón Llull i la seua dedicació a la causa apostòlica, no sols amb les seues accions com a membre important de la comunitat religiosa, sinó també amb el seu talent a l'hora d'escriure.

 

Ramón Llull va nàixer a Palma de Mallorca, a l'abric d'una família acomodada, a principis del segle XIII. Fins a 1267, l'autor va destacar ràpidament com a preceptor de l'infant el senyor Jaime (futur Jaume II) de qui també va ser senescal i majordorm reial.

 

Abans de les seues famoses visions religioses, les seues obres es limitaven a cançons d'amor i picaresca, útils per als cantors trobadors. Però tota esta situació va canviar quan en l'esmentat any, l'escriptor mallorquí va assegurar haver vist fins a cinc vegades a Crist crucificat. Este impactant succés el va motivar a abandonar-ho tot, inclús la seua dona i dos fills, per a traslladar-se a Santa Maria de Rocamadour (prop de Tolosa) i a Santiago de Compostel·la.

 

En els inicis d'esta nova etapa, va aprendre àrab, llatí, gramàtica i filosofia, a més d'un nivell experimentat de meditació i contemplació. D'esta època, durant la qual també va tornar a Mallorca a seguir les seues meditacions, va escriure dos importants obres de nom “Llibre de contemplació” i “Art abreujada d'atrobar”. Com va succeir en la seua època reial, amb estos llibres el seu talent va ser reconegut quasi immediatament.

 

La seua fama literària li va permetre rebre treballs ben remunerats de Jaume II, gràcies als quals va construir el monestir de Miramar, a Palma de Mallorca. Però els seus èxits amb l'escriptura no van ser tan fàcils de reproduir-se també en les ensenyances religioses.

 

El Papa Nicolau IV no es va mostrar molt motivat per les idees de Llull per a una nova Croada contra els musulmans. Este revés va conduir l'autor a realitzar ell mateix la conversió al cristianisme de tots els que poguera, al llarg d'Europa, Terra Santa, Àsia Menor i el Magrib, sobretot jueus i musulmans. En estos anys la seua obra se centra a intentar desmitificar o desmentir algunes doctrines de la resta de religions, formulades per filòsofs i teòlegs.

 

Després de diversos incidents, entre els que destaquen aldarulls per predicar davant de mesquites, un afonament de barco i el polèmic Concili de Viena que va acabar amb la crema en la foguera de nombrosos templers, l'escriptor va viatjar a Tunis per a continuar amb la seua tasca de missioner. Precisament en estos anys (al voltant de 1315) va escriure les seues dos últimes obres, “Llibre sobre Déu i el món” i “Llibre sobre la fi major de la Intel·ligència: l’amor i l’honor”.

 

Entre el llegat més destacable de l'autor, ens podem quedar amb les peces d'estil autobiogràfic com “Lo desconhort” i “Cant de Ramon”, així com “Vida coetània”, esta última un autèntic relat autobiogràfic dictat per ell mateix als seus deixebles de París en 1311.

 

De fet, podem comptar amb fins a 243 obres conservades d'una gran varietat temàtica. Si ens decantem pels tractats filosòfics, són imprescindibles “Art demostrativa” (1283) i “Art de contemplació” (1287).

 

Finalment, no s'han d'oblidar les dos grans obres itinerants que va realitzar en forma de novel·la. La primera és “Blanquerna” (1283), centrada en els distints aspectes d'una vida religiosa a la recerca de la perfecció. La segona novel·la important és “Llibre de meravelles” (1288), també obra mística, però més reflexiva sobre la bellesa de la creació i altres aspectes de la vida social i del comportament humà.

 

   
 

Principals Obres

Lo desconhort


Cant de Ramon


Art demostrativa (1283)


Art de contemplació (1287)


Blanquerna (1283)


Libre de meravelles (1288)


Vida coetània (1311)


Libro acerca de Dios y el mundo


Libro acerca del fin mayor de la inteligencia: el amor y el honor


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José