Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Descartes, René  

Descartes, René , el triomf del racionalisme

(La Haya 1596 - Estocolm 1650)

Amb ell, podem dir que la filosofia entra en la modernitat. Pare del racionalisme, el seu “pense, per tant existisc” i el seu dubte metòdic van marcar per sempre la forma d'entendre el coneixement. El predomini de la raó en la busca de la veritat serà ja una premissa inexcusable de la modernitat.

Què seria de la nostra forma de pensar, d'entendre la ciència i la filosofia sense l'obra de René Descartes? Sens dubte, una cosa ben diferent. El mètode cartesià marca un abans i un després en la història del pensament. El predomini de la raó distingirà totes les seues idees. En la seua busca de la veritat, rebutjarà totes les seues consideracions prèvies per a començar de zero i sotmetre cada una de les noves premisses a la llum d'un mètode totalment racional.

 

Una vida consagrada a l'estudi
René Descartes naix en Touraine, L'Haja, en 1596. Son pare va ser conseller en el Parlament de Renner pel que, des de la seua infància, va estar acostumat al contacte amb els llibres. Va estudiar filosofia i després lleis en la Universitat de Poitiers.


Després de finalitzar els seus estudis, visita París àvid d'experimentar la vida social i d'oci. Però esta, al poc de temps, el va cansar i entrà al servici del príncep Guillermo Nassau. Amb el seu exèrcit recorre Europa.


En 1629, i després d'un període de reflexió personal, decidix consagrar-se a l'estudi. Canvia París per Holanda i allí comença a escriure. Les seues teories s'estudien en les principals universitats europees però les seues renovadores idees reben les crítiques de l'establishment religiós, cultural i polític. L'acusen d'heretge i ha de recórrer als seus contactes per a defendre les seues idees. Aclaparat per estar en el punt de mira, accepta entrar al servici de la reina Cristina de Suècia en 1649. Allí finalment obté el prestigi i reconeixement que anhelava, encara que el clima i les tensions de La Cort sueca no acaben d'assentar-li bé. Poc més d'un any després, mor als 53 anys.


En 1667 els seus restes van ser traslladats a París. Es va iniciar nova batalla contra la filosofia cartesiana. Des de la Sorbona, els jesuïtes van lluitar contra les seues idees.


El mètode cartesià
Descartes va cultivar al llarg de tota la seua vida diverses disciplines com la matemàtica, geometria, òptica, filosofia anatomia i medicina. De totes, preferia la primera, tal com ell mateix reconeix en el seu Discurs del mètode: “Agradava sobretot de les matemàtiques, per la certesa i evidència que posseïxen les seues raons”.


El seu “Discurs del Mètode. Per a bé dirigir la raó i buscar la veritat en les ciències” apareix en 1637. En ell explica les premisses que ha de tindre tot coneixement que aspire a ser verdader i va donar a conéixer la seua geometria analítica.


En el seu camí cap al coneixement, posa en dubte tot allò que s'ha aprés com a part del mètode (el dubte metòdic) i es planteja trobar una premissa bàsica que resulte irrefutable. I la troba. “Pense, per tant existisc” és la proposició que troba indubtable, clara i verdadera, que no admet opció a dubte.


A partir d'esta premissa, considera que hem de guiar-nos únicament i exclusivament per la raó i no pels sentits. El dubte s'establix com a principi per a trobar la veritat, com a demolició d'un edifici vell per a construir un nou: “pel que fa a les opinions, que fins llavors havia donat el meu crèdit, no podia jo fer gens millor que mamprendre d'una vegada la tasca de suprimir-les, per a substituir-les després per altres millors o per les mateixes, quan les haguera ajustat al nivell de la raó. I vaig tindre fermament per cert que, a través d'este mitjà, aconseguiria dirigir la meua vida molt millor que si m'acontentara d'edificar sobre fonaments vells i em recolzara només en els principis que havia aprés sent jove, sense haver examinat mai si eren o no verdaders”.


Les normes o preceptes que estable en el seu discurs són:

  • De l'evidència: "No admetre com a verdadera cap cosa, com no sabera amb evidència que ho és; és a dir, evitar cuidadosament la precipitació i la prevenció, i no comprendre en els meus juís ni més menys que el que es presentara tan clarament i distintament a mi esperit, que no hi haguera cap ocasió de posar-ho en dubte."
  • De l'anàlisi: "Dividir cada una de les dificultats, que examinara, en totes les parts anara possible que i en quantes requerira la seua millor solució."
  • De la síntesi: "Conduir ordenadament els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conéixer, per a anar ascendint a poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més compostos, i inclús suposant un orde entre els que no es precedixen naturalment."
  • De la comprovació: "Fer en tot uns recomptes tan integrals i unes revisions tan generals, que arribara a estar segur de no ometre res."

Va establir el dubte com a base ineludible en tota investigació i amb ella, va revolucionar la forma de concebre les idees que es tenia fins llavors. Altres filòsofs com Spinoza i Leibniz van seguir la seua trajectòria i van desenvolupar el racionalisme.

   
 

Principals Obres

Discurs del mètode 1637
Diòptrica, Meteors i Geometria 1637
Meditacions metafísiques 1641
Principis de la filosofia 1644
Tractat de les passions humanes 1650
El món o tractat de la llum 1677


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José