Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Francesco Petrarca  

Francesco Petrarca, poeta de l'humanisme

(Arezzo 1304 – Padova 1374)

L'humanisme i la literatura renaixentista a Itàila no s'entendrien sense la figura de Petrarca. Gran coneixedor de la tradició clàssica, la seua utilització del sonet va convertir esta estrofa en la gran aposta de molts dels poetes posteriors. La seua influència va ser notable en autors del Sigle d'Oro espanyol com Garcilaso de la Vega o Quevedo.

 

Francesco Petrarca és la gran figura de la poesia italiana del segle XIV. El seu “Cançoner”, escrit en italià en un moment en què la llengua de la cultura era el llatí, va obtindre notable èxit i difusió en la seua època així com gran influència en els dos segles posteriors.


Petrarca havia nascut en la ciutat d'Arezzo en 1304, encara que la seua família es va traslladar a Avinyó quan ell encara era menut. Va iniciar els seus estudis universitaris a Bolonya fins que es va veure obligat a interrompre'ls després de la mort del seu pare. Va tornar a Avinyó i va iniciar els seus vots eclesiàstics. En temps de mecenes, va obtindre la protecció de la família Visconti i, en un dels seus múltiples viatges, va conéixer Giovanni Boccacio qui influiria notablement en les seues idees.


En 1327 es creu que va veure per primera a vegada a Laura, la dona idealitzada pel poeta i que seria font d'inspiració en la seua obra més famosa. El Cançoner narra l'enamorament del poeta de la seua musa, Laura, des que la coneix fins després de la mort d'esta. Un total de 366 fragments que va escriure al llarg de la seua vida, en la seua majoria sonets, dividit en dos parts, en vida de Laura i els escrits després de la seua mort.


En el Cançoner, Petrarca utilitza la llengua toscana en compte del llatí, cosa que no era allò més habitual en la lírica de l'època. Formalment, destaca per l'ús del vers hendecasíl·lab i la perfecció que aconseguixen els seus sonets.


Pel que fa als temes, la idealització de l'amada i del sentiment amorós, són l'eix de l'obra així com de l'existència de l'enamorat. L'amor inspirador, l'amor pur que representa la virtut, la bellesa.
De fet, s'exalça la bellesa física com a representació de la perfecció moral d'eixa amada inabastable i distant. De Laura coneixem sobre tots els seus ulls, la seua mirada, i el seu pèl daurat, als que dedica nombrosos versos.


“Va ser el dia en què del sol van empal·lidir
els rajos, del seu autor compadit ,
quan, trobant-me jo desprevingut,
els vostres ulls, senyora, em van agarrar.” (III)


“Quan Amor la seua mirada al sòl inclina...” (CLXVII)
“Tal tem d'eixos ulls l'assalt,” (XXXIX)
“Els ulls, que em van ferir de manera
que només ells podrien curar la llaga...” (LXXV)
“Era el cabell a l'aura deslligat
que en mil nucs d'or entreteixia...” (XC)
“aura, que el pèl aquell cresp i daurat
mous, i d'ell moguda eres a l'uníson...” (CCXXVII)


Les diverses estrofes estande plenes de referències clàssiques de l'Antiguitat de què Petrarca, com a bon humanista, era gran coneixedor. També són constants els elements bucòlics, reflex d'eixa recerca de la perfecció en la naturalesa.


Paradoxalment, al final del Cançoner es reflectix certa decepció pel temps i l'esforç dedicat a l'ideal amorós (CCCLXIV):


”La meua vida, ja cansat, ara reprenc

per tant d'error, que quasi ja ha apagat

la llum de la virtut; i en este estat

a Tu, el meu Déu, devot m'encomane;

contrit dels meus malbaratat anys

que jo vaig haver d'emprar en millor us

o en voler pau i  menysprear enganys.”


Petrarca va escriure també en llatí poemes entre els que destaquen “Àfrica” dedicat a Escipió l'Africà i altres obres com “Secretum” i “De vita solitària”. Va ser poeta llorejat pel Senat de Roma i defensor d'una Itàlia unida. Va morir en 1374 en Padova. La seua influència va ser molt destacada en poetes del Segle d'Or espanyol com Lope de Vega i el mateix Quevedo. En les lletres valencianes, Ausiàs March va contribuir enormement a la difusió del petrarquisme amb la seua poesia amorosa.

   
 

Principals Obres


  • Cancionero

  • Africa

  • Secretum

  • De vita solitaria

 


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José