Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la qualitat dels nostres servicis per mitjà de l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació en la nostra Política de cookies.

tancar
Fundación Bancaja Ciberoteca Bancaja Castellano Ciberoteca Bancaja
Valencià

Autor del mes

Obras disponibles en la Ciberoteca del autor del mes
 
Stendhal  

Stendhal, el realisme psicològic

(Grenoble 1783 – París 1842)

Encara que beu d'elements propis del romanticisme Stendhal és, junt amb Balzac, un dels pares del realisme en la novel·la. En les seues obres combina la narració històrica amb una fonda descripció psicològica dels personatges, de les seues passions i ambicions. Les seues novel·les més conegudes, Roig i Negre i La Cartoixa de Parma formen part del catàleg d'imprescindibles en la història de la literatura universal.

El seu verdader nom va ser Henri Beyle. Son pare, advocat, va patir la presó per defendre la monarquia en l'etapa del Terror. Sa mare va morir quan ell no era més que un xiquet de manera que va ser la seua tia, de fortes conviccions religioses, l'encarregada d'ajudar en l'educació d'Henri Beyle. Més tard, Stendhal rebutjaria estes idees religioses i es mostraria ferm partidari del republicanisme.

 

Després de realitzar els seus primers estudis, va anar a Paris on va començar a treballar en el Ministeri de Defensa. Va viatjar a Itàlia amb l'exèrcit napoleònic. Allí va entrar en contacte amb l'art i la cultura del país, que el van deixar fortament impressionat per a tota la seua vida. De fet, el que hui en dia es coneix com a “síndrome de Stendhal” (sentiment captivat, palpitacions i sensació de vertigen davant de certes obres d'art) pren el seu nom de l'emoció que va embargar l'autor després de contemplar la bellesa de la basílica de la Santa Croce a Florència.

 

Entusiasmat per la música, va escriure una biografia del compositor Gioachino Rossini “Vida de Rossini” que va obtindre cert èxit. Després del seu periple italià, va abandonar l'exèrcit per a passar a ser funcionari de l'imperi en diversos països: Alemanya, Àustria i Rússia.

 

Va tornar a Itàlia i es va instal·lar a Milà durant un temps. En els anys següents va continuar viatjant per Londres i Anglaterra. De tornada a Itàlia, va ser acusat d'espionatge de manera que se'n va anar a París on es va instal·lar durant un temps i va començar a col·laborar en periòdics i revistes.

 

Va continuar viatjant per tot Europa però la seua situació econòmica era prou negativa. Providencialment fou nomenat cònsol de França a Trieste. D'allí passaria a Civitavecchia on va escriure la seua novel·la, Roig i Negre.

 

En Roig i Negre es narra la història del jove Julien Sorell, fill d’un fuster que desitja progressar i ascendir en la vida. Per a això no dubtarà a utilitzar la seua capacitat de seducció amb les dones. Alhora que ens narra les aventures d'este jove arribista, Stendhal ens il·lustra sobre la societat del moment i les seues condicions polítiques i morals. De fet, Julien Sorell no actuarà mai segons les seues idees sinó de la forma en què considera que li serà més senzill aconseguir entrar en la societat de què desitja formar part.

 

Per a esta novel·la, Stendhal es va inspirar en una història real que va llegir en els periòdics on un seminarista va ser condemnat a mort per assassinar el seu amant, la mare dels xiquets de què era professor.

 

Amb les històries amoroses com a argument, Stendhal aprofita les seues novel·les per a fer un minuciosa anàlisi de la societat del moment, la Restauració.

 

Els seus personatges són apassionats, amants de la bellesa. Encara que en la força dels seus personatges, el seu individualisme i passió cueja el romanticisme, la seua minuciositat a l'hora d'elaborar la psicologia dels mateixos igual que la descripció dels ambients i el context històric, el convertixen en representant del primer realisme.

 

En La Cartoixa de Parma el protagonista és Fabrizio del Dongo, un jove a qui la seua tia pretén fer ascendir en el marc del ducat de Parma. En esta novel·la es veuen alguns trets autobiogràfics de l'autor: la fascinació de l'adolescent per la figura de Napoleó, els seus romanços amb actrius i altres detalls. Stendhal va escriure esta obra en apenes dos mesos. En el prefaci, Stendhal crea un personatge, el nebot del seu amic canonge ja difunt, que li fa entrega a l'autor dels manuscrits d'este perquè els convertisca en novel·la. Mentre li'ls oferix li advertix: “Però poseu atenció! Eixa història té molt poc de moral, i ara que a França vos preeu de puresa evangèlica, pot molt bé proporcionar-vos fama d'assassí”.

 

En 1841 va patir un atac d'apoplexia. Un any més tard, un nou atac va acabar amb la seua vida. Va morir el 23 de març de 1842 quan comptava amb 59 anys.

   
 

Principals Obres

Sobre l'amor, 1822


Armancia, 1826


Roig i Negre, 1830


Vida d'Henry Brulard, 1835

La Cartoixa de Parma, 1839


Archivo de autores

Alarcón, Pedro Antonio de

Alberti, Rafael

Alcott, Louisa M.

Alexander Pushkin

Alighieri, Dante

Andersen, Hans Christian

Apollinaire, Guillaume

Aristòfanes

Aristóteles

Austen, Jane

Azorín

Balzac, Honoré de

Baudelaire, Charles

Beckett Samuel

Blas De Otero

Blasco Ibáñez, Vicente

Borges, Jorge Luis

Bronte, Emily

Byron, Lord

Carpentier, Alejo

Carroll, Lewis

Castro, Rosalía de

Cernuda, Luis

Cervantes, Miguel de

César Vallejo

Chesterton

Christie, Agatha

Clarin Leopoldo Alas

Conan Doyle, Arthur

Conrad, Joseph

Cortázar, Julio

Descartes, René

Dickens, Charles

Dickinson, Emily

Dostoievski, Fiodor

Dumas, Alexandre

Edith Wharton

Esopo

Espronceda, José

Federico García Lorca

Felipe, León

Félix María de Samaniego

Flaubert, Gustave

Francesco Petrarca

Freud, Sigmund

Goethe

Gógol, Nikolai

Góngora, Luis de

Gonzalo de Berceo

Grimm

Gustavo Adolfo Bécquer

H.P. Lovecraft

Hemingway , Ernest

Herman Melville

Hesíodo

Horacio Quiroga

Hugo, Víctor

Ibsen, Henrik

Jardiel Poncela, Enrique

Jiménez, Juan Ramón

Jovellanos, Gaspar Melchor

Joyce, James

Julio Cesar

Kafka, Franz

Kant, Immanuel

Kipling, Rudyard

Laforet, Carmen

Larra, Mariano José de

Llull, Ramon

London, Jack

Machado, Antonio

Mallarmé, Stéphane

Maquiavelo, Nicolás

Melville, Herman

Miguel Delibes

Mihura, Miguel

Mistral, Gabriela

Molière

Neruda, Pablo

Nietzsche, Friedrich

Nostradamus

Pardo Bazán, Emilia

Parra, Nicanor

Pérez Galdós, Benito

Pío Baroja

Platón

Poe, Edgar Allan

Quevedo, Francisco de

Rainer Maria Rilke

Ramón Gómez de la Serna

Rubén Darío

Rulfo, Juan

Salinas, Pedro

Sand, George

Schiller, Friedrich von

Scott, Sir Walter

Shakespeare, William

Shelley, Mary

Sófocles

Stendhal

Stevenson, Robert Louis

Swift, Jonathan

Tagore, Rabindranath

Tolstoy, Lev Nikolayevich

Twain, Mark

Unamuno , Miguel de

Valéry, Paul

Valle-Inclán, Ramón María del

Vega, Lope de

Verlaine, Paul

Verne, Julio

Vicente Aleixandre

Virgilio Marón, Publio

Whitman, Walt

Wilde, Oscar

Woolf, Virginia

Zola, Émile

Zorrilla, José